03 Abr La Torre Eiffel és a Madrid (i la veritat és arreu)

He sentit a dir que els savis diuen que només existeix la veritat, que en aquest món no hi ha lloc per allò que no és cert, perquè la mentida és com un vel que tapa, però que no pot tapar-li res, a qui mira bé…

… i jo em pregunto què ens deuen voler dir quan diuen això.

La veritat arreu

Potser quan diuen que no hi ha altra cosa que la veritat estan dient que posem la veritat damunt la taula, com una premissa, i que contemplem el nostre entorn a través d’ella: Si ens poséssim unes ulleres que només veuen la veritat, veuríem el mateix que veiem ara?

M’imagino amb les ulleres de la veritat posades i el primer que em ve el cap és que la veritat que contemplo té, a cada indret, un grau de profunditat diferent.

Per exemple, et miro als ulls i veig una veritat inabastable. Com quan miro el mar o les muntanyes. D’aquesta veritat que contemplo, ara que et miro bé, només en podré dir tres o quatre coses, i sé que em quedaré molt curt. No tinc paraules per proclamar la immensitat de la veritat que se’m revela.

Si la Matilde diu la Torre Eiffel és a Madrid, en canvi, entendré que diu un disbarat, que potser intenta colar-nos una mentida, però com que duc posades les ulleres de la veritat em quedaré amb la veritat que ha tingut lloc: “La Matilde afirma que la torre Eiffel és a Madrid”.

Aquesta frase és del tot certa, aquesta és la veritat. Aquest és el fet que ha tingut lloc. I no ha passat cap altra cosa (per bé que tots sabem que si me’n vaig a Madrid no hi trobaré la Torre Eiffel, i que si vaig a París segurament la trobaré. Però això és tota una altra història, perquè cap d’aquestes veritats no ha tingut lloc mentre parlava la Matilde).

La teva veritat i la de la Matilde

En cada lloc, a cada moment, la veritat que hi ha és la veritat que se’ns presenta. Potser aleshores sigui cert, això que els savis adverteixen. En el cas de la Matilde la veritat (només) és que afirma que la Torre Eiffel és a París. En canvi, quan ens mirem els ulls tu i jo la veritat que se’ns presenta és més profunda. Molt més profunda. En cada lloc, en cada cas, la veritat se’ns mostra d’una manera diferent, i podem treure-li més o menys suc en funció de la profunditat de la certesa. Però en tots moment es mostra i es presta a que la gent pugui captar-la… (si vol veure-la).

De la mirada que ens hem en podria parlar-ne tota la nit, i esgotaria les paraules que conec i encara no l’hauria explicat prou. Per això els poetes segueixen fent poesia i els músics no deixen mai de composar.

En canvi, de la certesa que ens proclama la Matilde no cal que ningú en digui massa res. No val la pena que ens hi aturem pas gaire estona. De fet, tot el que en diguem ja serà massa, perquè la veritat que ha pronunciat només dona per la frase que ha pronunciat ella mateixa.

De vegades parlem massa poc d’una veritat, i em podríem dir moltes coses més. Això és el que em passa quan escric sobre el que veig en els teus ulls. Altres vegades, en canvi, en parlem massa, d’una petita veritat insignificant, i hi donarem voltes, però no arribarem enlloc.

Poseu el focus en la veritat, i la mentida s’esfondrà

Potser el que ens diuen els savis és que hem de procurar posar el focus en la veritat, i donar-li a cada veritat captada la seva justa mesura. Cada veritat té el seu valor, en funció del grau de profunditat al qual penetra.

Si donem molt de valor a veritats molt menudes, i donem poc valor a les veritats més valuoses, viurem en la veritat, però d’una manera esbiaixada. No li estarem prestant prou atenció. Per això el treball que porta a la saviesa consisteix en ordenar, en posar les veritats al lloc que els correspon, i en no deixar espai a la mentida. Per reconèixer la veritat cal deixar de posar el focus en la mentida.

El treball que han fet els savis és un treball que els ha portat al ple discerniment. Contemplen arreu la veritat perquè no volen veure altra cosa que la veritat. Apunten a la veritat perquè miren des de la veritat: no volen veure una veritat diferent a la que contemplen. No volen trobar mentides. No tenen cap pretensió de discutir o tergiversar el que veuen. Es conformen apropar-se la veritat.

Contemplar la veritat arreu

Contemplar la veritat arreu vol dir contemplar-la a tot arreu en la seva justa mesura. Això vol dir que no hem d’esperar una gran veritat quan la veritat que se’ns presenta és molt menuda. Tampoc hem menystenir les grans veritats, per molt que ens semblin inabastables. Hem d’atrevir-nos a encaixar-les.

Davant les grans veritats caldrà que aguantem la bé la mirada, i que malgrat que comprenguem que no tenim paraules per parlar-ne, sí que tenim ulls (i sentit) per contemplar-les.

No cal, per força, que una veritat sigui expressada o traduïda a l’idioma que parlem. N’hi ha prou amb que la captem i la comprenguem. No cal que sigui útil ni previsible. N’hi ha prou amb que es mostri tal com és.

Només veritat

De vegades, potser, pel fet de no saber expressar-la, ens hem cregut que no era certa, i no l’hem considerat degudament. Suposo que si mirem el món amb les ulleres de la veritat posades, deixarem d’entretenir-nos a contemplar-la allí on es merament superficial i anirem a cercar-la allí on més brilla. Aleshores, n’estic segur, apreciarem que ens omple fins a desbordar-nos, i com que serà el que estem buscant, ens obrirem a que ens impregni i ens il·lumini.

I no sentirem la obligació de retenir-la o explicar-la, ni tampoc de contradir-la o refutar-la. Només voldrem gaudir-ne, en la seva justa mesura. I deixarem que ens entri i ens travessi, i sobreeixeixi, si cal, i s’escampi en totes direccions, impregnant-ho tot, mostrant-se arreu, enduent-se el vel de la mentida, si té prou força.

I poc a poc també aprofundirà dins nostre, cap al fons inabastable, eternament, essent sempre canviant i sempre certa. Única.

Fins que només hi hagi veritat.

*dibuix de Marc Oliveres Antonio