05 Oct La vida que vivim (i la força que l’esperona)
De la mateixa manera que és vital que els nostres pulmons i els nostres budells estiguin buits per dins perquè l’aire i els aliments puguin omplir-los, la nostra existència en si mateixa també és buida de sentit, i l’únic que fa que serveixi d’alguna cosa és allò que passa a través seu.
Però el que passa a través de les nostres vides no són els fets que ens esdevenen, sinó la força que els fa possible. L’alè que ens omple els pulmons i l’aliment que ens omple l’estomac són una energia preciosa, i poc importa si aquest aire és humit o és sec i si aquest aliment és d’origen animal o vegetal. El que importa és que és energia.
L’important de la vida no és la vida en si, doncs, sinó l’energia que l’aviva. En ella rau tot l’interès que pugui tenir. Poc importa si ens passa A o B. L’important és el fet que ens puguin passar coses.
L’important no son els pulmons o els budells, l’important és la vida que els omple. L’important no és gaudir o patir, l’important és saber que podem tenir experiències, i que les experiències que tenim no son gens importants, sinó que el rellevant és el propi fet de poder tenir-les.
I és que la gracia d’estar viu no rau en les condicions amb que vivim, sinó en la vida que fa que els tinguem, en la força que ho fa possible. És en ella on resideix el secret que ens revela, això si, tot el que experimentem, en cada moment, en totes les situacions.
No Comments