L’antropòleg decolonial: de la cosificació a la vivesa - Sufi.cat
4061
post-template-default,single,single-post,postid-4061,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

L’antropòleg decolonial: de la cosificació a la vivesa

Segons com es miri, la figura de l’antropòleg és expressió de la mentalitat colonial: és el sociòleg de les societats no occidentals. De fet, podem arribar a considerar que no hi ha ningú tan colonitzador com l’antropòleg. Ningú com l’antropòleg s’acosta tant a l’altre… sense abraçar-s’hi. Ningú és capaç, només ell, d’acostar-se a l’altre i continuar-lo considerant un element extern, aliè a ell.

Si no veiés l’altre com un altre, l’antropòleg no seria antropòleg. L’antropòleg és aquell que s’asseu enmig d’una sessió de meditació, però que no medita. Només observa. I quan la sessió acaba escriu el que ha passat. I en parla des de fora però des de molt a prop, perquè està a primera línia de foc i té constància de tot el que ha succeït.

L’objecte d’estudi: extern i cosificat

Una figura com la de l’antropòleg només podria haver sorgit en un indret com l’Occident colonitzador, que contempla els fenòmens com a externalitats i estudia el fet de la vida des de fora, com si el món fos un objecte extern objectivable.

A Occident el món es pot cosificar. Segons els occidentals, l’estudi d’un fet pot efectuar-se sense participar-hi, com si es pogués conèixer una cosa de la qual no es forma part.

A Europa, la realitat objectivada cau fora, i el subjecte que viu a dintre no s’emmerda ni s’embruta. Hi està per sobre. A Europa ens creiem que no participem del que té lloc a fora nostre. A Occident considerem que l’existència es divideix en dos, que una part queda dintre i l’altra cau a fora. La ciència, per als europeus o occidentals, és l’estudi d’allò que té lloc a fora, a l’exterior de qui investiga.

L’objecte d’un estudi, si l’estudi vol ser rigorós, ha de quedar a l’exterior de qui l’estudia. D’entre els científics que estudien el món d’aquesta manera destaca la figura de l’antropòleg, perquè de tots els estudiosos és potser el que més s’acosta a l’element extern que estudia.

L’antropòleg decolonial: de la cosificació a la vivesa

Però precisament pel grau en què s’arriba a aproximar aquest antropòleg, en ell es troba l’esperança de la descolonització. Si per una raó o una altra l’antropòleg arribés a convertir-se en el fet que estudia, i l’assumís en si mateix, aleshores la colonització s’acabaria, perquè el món de l’exterior cauria dintre i la frontera entre els dos mons es diluiria.

El problema d’Occident són les fronteres. El que caracteritza el pensament occidental és el fet que estudia l’altre com una alteritat, sense saber que se li assembla massa per fer veure que cau fora.

L’antropòleg, gràcies al fet que s’acosta ben a prop del que investiga, pot practicar allò que estudia. Pot meditar si es reuneix amb qui medita. Pot cantar si s’uneix amb gent que canta. L’antropòleg pot ballar i pot resar. Pot caçar, celebrar i dejunar, i deixar de prendre apunts i viure la vida que vol conèixer.

La vivesa de la vida

Quan l’estudiós viu l’experiència de qui estudia, es fa un amb ell. I ja no l’estudia des de fora, sinó que pot parlar des de dins d’allò que ha estudiat, és a dir, viscut.

L’antropòleg decolonial és aquell que es converteix en quelcom que abans no era. L’antropòleg decolonial es fusiona amb allò que abans estudiava, i deixa de considerar-ho una externalitat.

L’antropòleg és decolonial quan es construeix a si mateix una nova normalitat, adquireix nous hàbits i virtuts i naturalitza allò que abans no era natural en ell.

L’antropòleg només és decolonial si participa de la vivesa de la vida que investiga. Però si descriu el que no ha fet, parla del que no ha practicat i relata els sabors del que no ha degustat, aleshores em temo que és el pitjor dels colonitzadors, perquè s’acosta al món dels altres però el tracta com a objecte, i no hi participa perquè no es vol contaminar.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies