25 Nov L’enamorament és tan gran

L’enamorament és tan gran que ens desborda. Per això, de seguida i sense ni pensar-hi, el dirigim cap a una persona, o vàries, per delimitar-lo i concretar-lo, i així ens sembla controlable i comprensible, i ens creiem que és assumible.

Però no. No ho és. L’enamorament és un amor que desborda, que no es deixa concretar ni reduir perquè és d’abast universal i transcendent. Obert. Si fos més poca cosa no seria enamorament. És tan immens i tan enorme que no el podem contenir en el nostre cos, i el traspassa i, aparentment, el destrossa, perquè el tracta com si fos poca cosa. No és al cos on s’allotja.

L’enamorament és una onada d’energia plena d’un amor tan gran que ens desborda, i el dirigim a quelcom amb l’afany de contenir-lo. Però l’intent de controlar-lo és absurd, perquè no ens possible limitar-lo: El seu foc ens abrasa i el seu fred ens congela, el seu vent ens ressona i el seu crit ens atura. I ens bloqueja però ens fa vibrar i ens eleva però ens fa baixar. I ens porta al cel i ens ensenya l’infern, i ens acosta al món però ens allunya de tot.

L’enamorament és un amor tan gran que és massa gran per nosaltres. Ni el nostre cos és capaç de contenir-lo ni el nostre cap és capaç de pensar-lo.

Però el nostre cor pot assaborir-lo, i aquesta és la gràcia d’aquest amor que ens desborda: No l’hem de contenir sinó que l’hem de sentir; no l’hem de controlar sinó que ens hi hem d’entregar… per tal que ens dissolgui i ens extingeixi, sense extingir-nos físicament, ja que no es tracta d’una cosa que tingui a veure amb el cos, com tampoc es tracta d’una mena d’amor que pugui entregar-se a les persones estimades.

És amor que ens transcendeix. Lliure i obert, i si ens pensem que podrem contenir-lo veurem que ens desborda i ens mata. No som ningú davant d’aquest amor. No vol el nostre cos. No l’extingeix perquè el destrossi, sinó perquè el redueix a res. El nostre cos i el nostre li són indiferents a aquest amor que ens desborda.

La solució és entregar-s’hi. L’enamorament ens demana una cosa, només, i és sentir-lo.

Sentir-lo a Ell i donar-li la nostra vida, que no és res al costat de la seva.