Les petites coses (i la nostra aportació) - Sufi.cat
4667
post-template-default,single,single-post,postid-4667,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Les petites coses la nostra aportació. Natural

Les petites coses (i la nostra aportació)

No es tracta de fer grans coses, em vas dir un dia, fa molt temps. Es tracta de deixar que les coses més senzilles tinguin lloc.

Hi he pensat moltes vegades, em això que em vas dir, i el cert és que estic procurant aplicar-m’hi. Potser, fins i tot, però poc a poc, ho estic aconseguint. Les coses més senzilles són també les més essencials. Però pel tal que es duguin a terme de la manera pertinent, necessiten temps. Si omplim el nostres temps fent tot de coses complicades, el procés que realitza tot allò que sembla que ja es faci de per si, s’inhibeix.

De per si: l’objectiu del procés de naturalització

Vaig convertir la treva frase en una màxima. L’he convertir en la meva ideologia. Sóc simplificacionista convençut, i la causa per la que lluit combat l’artifici, la banalitat, la superficialitat. Ves per on, allò més simple i evident, allò que sembla menys forçat, és també allò més profund i corprenedor.

Crec que ens han colat un gol: ens han seduït amb tot de coses complicades, difícils, feixugues. Inútils, també. Ens hem deixat endur per l’atracció que causen les coses més complexes. D’alguna manera, ens han venut que allò senzill és superable. Però què supera una mirada? Què és més emotiu que fer un petó? Què t’espanta més que un bosc de nit?

La majoria de vegades, del que es tracta, és de no fer grans coses. Per deixar que les petites emergeixin. Allò que sorgeix de per si, de manera natural i espontània, és molt valuós. Si ho tapem amb altres coses més difícils, no en gaudim.

Fer-les bé

Però també vas dir-me una altra cosa: Si no fem bé les coses fàcils, quotidianes, senzilles, com farem de malament les coses grans, difícils, especials? Si realment tenim estima cap a les coses especials i extraordinàries, perquè no les deixem en un espai d’excepcionalitat?

Vaig entendre que preparar-se per fer bé coses difícils calia dominar les més senzilles. Ho fem, això? Ens dediquem, principalment, a allò que per naturalesa és espontani? Deixem prou temps a que tot allò connatural s’expressi sol? Afegim quelcom de la nostra part una vegada hem autoritzat a que existeixi tot allò que vol sorgir?

Em temo que no, i pitjor encara: ni tan sols sabem escoltar la propensió de cada instant. No sabem atendre què ens demana cada situació, què ens diu a cau d’orella un moment present donat.

El secret de la vida: el sabor

Crec que aquí és on rau el secret de la vida: Saber-li trobar l’essència a cada moment. Cada situació mostra una naturalesa. No n’hi ha dues d’iguals. Cada instant està dotat de quelcom que és natural en ell, la seva inherència.

Allò essencial és allò que mai deixa de ser-hi, malgrat se’ns mostra de maneres diferents. L’essència és la força o propensió connatural de cada fet, la tendència de cada procés, l’aroma més profund de cada vivència.

El secret de la vida està en la seva simplicitat, en la seva cara més senzilla, honesta, pura. La naturalitat mai no s’esgota. La naturalesa és allò que és tal com és, i que es mostra pel simple fet de mostrar-se. Hi és i no no se n’amaga, i així creix, per desenvolupar-se, simplement.

En aquest procés, l’essència ens mostra cada dia un nou color. El secret és entreveure que el canvi de la seva fesomia s’origina en una força permanent. Tot és impermanent menys el canvi. El procés està sempre en marxa. El secret és aprehendre el procés que ens aporta tots els fets.

L’inevitable

Cobrir allò natural no ho evita pas. Noticiar els fets i dissimular els processos no els evita pas. Ni tan sols els silencia: la força dels processos és present en tot moment. L’essència és una força ingovernable que es projecta sense fi. No podem fer altra cosa que reconèixer que tot el que captem ens l’expressa.

En les nostres accions més quotidianes s’hi expressa aquesta força essencial. Caminar, respirar, contemplar, dormir. Menjar… Les nostres sensacions ens ho demostren: la gana, el fred, la ràbia, la satisfacció. Res és permanent. Tot té lloc, ho fem o no. moltes coses succeeixen de per si, sense que calgui fer res per provocar-les.

N’hi ha prou amb ser-hi. Si romanem quiets. Si ens aturem per una estona, veurem que l’inevitable succeeix: estarem descobrint que l’essència no s’atura, i que sempre actua. La seva força és de per si. No hi ha res que la provoqui.

Ser autèntic és no intervenir

Paradoxalment, és en aquestes propensions tan naturals, en aquestes tendències que sembla que es moguin per si soles, on hi trobem la nostra naturalesa més autèntica. Allò més propi de nosaltres, curiosament, és allò que deixem que es faci. Quan no intervenim, som el que més realment som.

Les accions que fem de manera espontània, sense pensar-les, expressen millor que les altres la nostra naturalesa essencial. Si les fem d’una manera és perquè nosaltres som així. No hi ha separació entre el fer i el ser. Fem tal com som, o som tal com fem.

El capdavall, no estem pas cridats a fer gaires coses més. Algunes, val a dir-ho, però, com deies, crec que són excepcionals. Quan fem les coses apreses hem d’assumir que no són tan rellevant com les que ens surten totes soles. Quan fem les coses difícils, hem d’intentar fer-les igual de bé que les senzilles. Quan fem les coses complicades hem d’acceptar que, com a molt, arribaran a ser igual d’important que les senzilles. No més.

Les coses més importants

Això és així perquè les coses senzilles són les que ens mantenen en vida. Són més vitals que qualsevol altra cosa que poguem aprendre. Mai hi haurà res de més important.

Les coses bàsiques no se superen mai. Vas dir-me mentre marxaves. No es poden deixar de fer. Ens acompanyen sempre. El secret de la vida rau en elles, certament. Perquè hem arribem a deixar de fer-les bé? Perquè hem desaprès a viure bé la nostra vida? Perquè les coses més vitals, que més benestar ens donen, ocupen tant poc temps en el nostre dia a dia?

Les (nostres) petites coses

Si el que volem és fer grans coses, coses diferents, innovar, modernitzar… ja cal       que ens esforcem per intentar que allò que aprenem i adquirim es naturalitzi fins al punt d’assimilar-se a allò essencial.

Si quan fem coses difícils prenen casi tan sentit com totes les coses essencials, aleshores és que estem anant per bon camí. Quan això té lloc, quan expressen la nostra naturalesa interna de la mateixa manera que allò que fèiem de manera espontània, aleshores és que estem cridats a fer-ho.

Quan la innovació que fem pren tan sentit com qualsevol de les coses essencials, aleshores és que la nostra acció ens alimenta com aquestes. Així és quan descobrim que per nosaltres també era quelcom bàsic, que mereixia ser realitzat.

La nostra aportació

Cantar, ballar, escriure o saltar pot ser tan bàsic com menjar o dormir. Però no per a tothom, perquè allò que és natural per nosaltres no té perquè ser-ho per ningú altre.

Ningú té perquè dir-nos què pot ser natural i què no: només la manera com ho fem ens ho dirà. Per descobrir què és natural en nosaltres, més que guiar-nos pel què fan els altres, hem de fixar-nos per allò que és essencial. Hem d’aprendre a olorar l’olor d’allò connatural, aprendre a reconèixer el sabor de les coses que fem quan ens comportem de manera natural, i obrir-nos a expandir aquesta força d’una manera personal.

La millor aportació que li podem fer al món és la de ser nosaltres mateixos…. fent allò que ens dóna vida, i convertint allò que ens dona alegria en quelcom tan natural com allò que ens dóna vida.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies