24 Nov Literalitat i profunditat: una lectura simbòlica dels textos sagrats

Hi ha qui diu que molt sovint no es tracta d’entendre els textos de manera literal sinó que cal interpretar-los de manera simbòlica. Em pregunto que es deu voler dir això, perquè entenc que literalitat no significa pas superficialitat. La literalitat d’un text no li pren res a la seva dimensió simbòlica.

Tota la simbologia que un text pugui evocar està inclosa en les paraules que l’expressen. Si un missatge remet a una idea és perquè aquesta està continguda en el propi missatge. El sentit figurat també és un sentit literal. Totes els sentits d’una frase són sentits de la pròpia frase. No tenim perquè subscriure’ns a la idea que la profunditat està renyida amb la literalitat.

En això de la paraula, tot és literal. Quin sentit tindria dir que alguna de les facetes del futbol no forma part de l’esport? Pensar a qui passar-li la pilota és fer esport; mirar si la porteria està buida és fer esport. De la mateixa manera que l’esport inclou tot el que pugui presentar-se en el futbol, la literalitat d’un text inclou tot el que es pugui destil·lar-se d’aquest text. Les idees que expressa, les imatges que evoca i les ressonàncies que provoca, entre moltes coses més, són dimensions que formen part del propi text. Tota la simbologia que un text pugui evocar està continguda en la literalitat del text.

Si bé és cert que la paraula serveix per expressar un missatge, també ho és que el missatge forma part de la paraula: la paraula conté el missatge, no només l’expressa. La literalitat conté la profunditat de la mateixa manera que la profunditat conté la superfície.

 No podem dissociar la literalitat de la profunditat

Literalitat implica profunditat. Una i altra cosa són inseparables. La literalitat forma part de la profunditat i viceversa: La literalitat n’és l’aspecte extern, en efecte, però no només, perquè també és el canal que avança a través seu (el missatge que desplega) i el brollador d’on emergeix (la veu que el proclama). De la mateixa manera que la literalitat forma part de la profunditat la profunditat també forma part de la literalitat.

Si bé les paraules i el missatge no són una mateixa cosa, no hi ha paraula que no expressi un o més missatges, i no hi ha missatge que escapi del tot a ser anunciat a través de la paraula.

Pot ser que la literalitat d’un text sigui com la punta d’un iceberg, la part més visible, la més material i tangible. Ara bé, aquesta part tan visible se sosté sobre un cos menys dens i tangible que tanmateix també perceptible. La profunditat dels textos, encara que pugui passar desapercebuda, és aprehensible, i si és aprehensible és perquè troba espai en la literalitat i pot expressar-se a través seu. L’iceberg sencer passa a ser reconegut en el mateix moment en que prenem consciència de la seva punta.

De l’arrel a la punta

D’entre tots els textos, els textos sagrats (altrament dit revelats) són els que estan dotats de més profunditat. Tal és la seva pregonesa que arriben fins a l’arrel mateixa, és a dir, emergeixen de l’origen, broten del principi.

I també arriben a la superfície. I si no hi arriben del tot és perquè alguna cosa s’ha interposat entre la font i qui n’ha de beure l’aigua, i aleshores la seva literalitat s’ha transformat i, en fer-ho, també ha canviat tot el missatge que podia transmetre aquell missatge.

Els textos són fàcils de manipular. Canviant una paraula es tergiversa una frase, i una vegada una frase s’ha tergiversat, el sentit sencer canvia. Hi ha molta informació que es queda pel camí.

Una interpretació simbòlica

No podem fer una interpretació simbòlica del text si la literalitat s’ha trastocat. Per poder fer una interpretació simbòlica i profunda dels textos sagrats cal que els tinguem a disposició en la seva literalitat.

Si no entenem literalment un text tampoc no podrem entendre’l simbòlicament. Si no permetem que un text mantingui el seu aspecte exterior, la seva idea interior tampoc no podrà mantenir-se, ja que tota la seva profunditat s’expressa a través de la seva literalitat. La literalitat d’un text no parla només de la seva superficialitat, també revela tota la interioritat.

La incompletesa humana i la inefabilitat de l’arrel

La interpretació d’un text podrà ser completa si és alhora literal i profunda. Però les interpretacions mai poden ser del tot profundes si la seva font cau més enllà del que és a l’abast. Per això en el cas dels textos revelats només podem quedar-nos amb la literalitat: en la seva literalitat hi trobem tota la profunditat que podem aspirar a apreciar.

La profunditat dels missatges que ens arriben de la font és insondable. La incompletesa humana fa que la nostra arrel ens resulti inefable. I viceversa: la inefabilitat de l’arrel ens converteix en criatures incompletes. Això fa que les nostres interpretacions no puguin mai arribar a ser completes.

Però podem anhelar que siguin simbòliques, i per això és important preservar-ne la literalitat: tota la seva pregonesa, encara que no sigui al nostra abast, resideix en la seva literalitat.