Llum, calma, acció: L’espiritualitat no és una pel·lícula - Sufi.cat
3636
post-template-default,single,single-post,postid-3636,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Llum, calma, acció: L’espiritualitat no és una pel·lícula. Contemplació

Llum, calma, acció: L’espiritualitat no és una pel·lícula

Que es faci la llum, oh esplendor radiant, per tal que podem veure les coses tal com son! Que la realitat se’ns mostri clara i diàfana! Que les ombres i els eclipsis es mantinguin en la seva justa posició i no s’apropiïn de les nostres decisions i dels nostres punts de vista!

Que el nostre criteri es regeixi per la llum i la claredat, que la lucidesa ens inspiri. Que l’evidència se’ns mostri, que la transparència ens acompanyi i ens ajudi a evitar que la mentida es filtri en la veritat, l’encobreixi i ens l’oculti.

La paciència

Que tinguem serenitat, que la calma ens acompanyi. Que la tranquil·litat regeixi els nostres actes. Quan sapiguem tenir paciència.

Sabem que després de la llum cal la paciència. Quan s’han contemplat els fenòmens tal com son cal amistar-se amb la paciència. Les coses son, seran i deixaran de ser. Aquest procés es realitza i només demana temps.

El temps és el motor de l’existència. El temps és l’impuls que tot ho fa possible. Per conèixer la realitat i apreciar la veritat fa falta llum, molta llum, i també cal perseverar i tenir paciència.

Cal omplir-se ben omplert de la paciència necessària. Cal aprendre a ser valents per esperar. De vegades la més gran arma és la paciència. Qui diu que ser passiu és una forma de debilitat? Cal moltíssima força de voluntat per perseverar. Les gestes més difícils són acomplertes pels pacients.

Els fruits acostumen a tardar molt a arribar. Els grans canvis tenen lloc progressivament. Les grans proeses s’aconsegueixen dia a dia. Qui vulgui obtenir demà mateix una gran recompensa pel que avui hagi efectuat que no es disgusti, demà, si no arriba el que esperava.

Res és permanent

“Quan les llums de la inspiració ja hagin irradiat, i els seus misteris hagin sigut ben depositats, no en busquis la continuació”, diu Ibn Ata’llah d’Alexandria. La prova de que no l’has pas trobat és que pretens la permanència d’allò que no és Ell; la prova de que no estàs unit a Ell és que et t’enfades amb la pèrdua d’allò que no és Ell.”

Perquè volem aturar els canvis? Perquè hauríem de voler que les coses fossin permanents? Sabem que no hi ha res etern, més que l’eternitat, que no hi ha res absolut, més enllà de l’absolut. Perquè voldríem que la formes passatgeres romanguessin permanentment?

Obrim-nos al canvi, acceptem que la vida és acció!

Acció

Amb la paciència discernim el sentit que tenia la llum que ens ha guiat. La raó de ser de les coses, la seva direcció se’ns revela al cap d’un temps. De vegades les conseqüències tarden molt a arribar: “Els sentit dels núvols no són la pluja, sinó els fruits [que creixen gràcies a ella]”, deia també Ibn Ata’llah.

Poc a poc, a mesura que anem veient que passen coses, aprenen a reconèixer el moto que tot ho mou. Sentir la força de la vida no és deixar-se endur només per la vida en si. És apreciar que amb ella arriba una energia, que la transcendeix però es fusiona completament amb ella, i que conforma amb ella una sola cosa que no son el mateix.

L’acció no és l’energia, però la demostra, la vehicula i li cedeix l’autoritat. L’acció, quan es feta des de la llum i es de la calma, no és egoista. És altruista, és transparent, és d’origen transcendent. És autèntica, pura.

Llum, calma, acció: L’espiritualitat no és una pel·lícula

Espiritualitat és acció, encara que l’esperit no sigui cosa. Però no pèl fet que la força no sigui una cosa podem quedar-nos amb la llum i la contemplació: cal realitzar la vida per reconèixer la Vida, cal actuar per aprehendre la naturalesa del motor de les accions. És per viure que estem vius! No podem pretendre conèixer la divinitat des de la sala d’espera. La cova està molt bé per meditar, però cal que ens impliquem en el nostre dia a dia.

Cal no permetre que l’espiritualitat quedi estancada en la llum i la contemplació. No serviria per res. Del que es tracta és d’entendre el món per transformar-lo. El que volem és tenir llum per veure bé com son les coses… i canviar-les, perquè l’eternitat promou el canvi, i nosaltres estem aquí al seu servei.

Res de pel·lícules, ens interessa la veritat: llum, calma, acció!

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies