23 Feb Mereixem un monument

Crec que ens mereixem un monument. Tots nosaltres. Sí senyor, totes i tots. Tothom. I no només el mereixem, em penso, sinó que de fet crec que ja en som un: existir és monumental. Som un autèntic monument. Som un monument en tota regla.

Cadascú de nosaltres és una escultura viva. Som immensos. No som meres estàtues. Sinó que estem en moviment. No som un retrat, i els nostres rostres no mostren la vida: la contenen. Som la vida mateix. Som la vida expressant-se en un temps i un lloc. No representem la vida ni la simbolitzem: La portem on som. La fem venir aquí.

La vida, en un temps i un lloc

Som una experiència sublim, en directe i permanentment. Tota l’estona vivim experiències increïbles. Cada cosa que fem és meravellosa, per petita que sembli. Som bellesa i som coneixement. Som admirables i estem aquí mateix. Som palpables, audibles i visibles, som ben a prop els uns dels altres. Ens tenim mútuament per ajudar-nos a adonar-nos-en.

Som realment increïbles, i tanmateix som aquí. Gaudim del fet ser-hi, i no per això deixarem de meravellar-nos d’aquest fet.

Hi som, ens veiem cada dia, i igualment ens en sorprenem. Quin monument podrien fer-nos mai, que fos millor que haver-nos dotat de vida?