02 Des Més les injustícies que les malalties

Sempre m’han preocupat més les injustícies que les malalties. Amb això no vull dir que salut no sigui important, al contrari, però hi ha coses que encara valoro més. La dignitat, per exemple.

Per mi la salut no és el més important. La dignitat em sembla molt més preeminent, i li veig tanta dignitat a la salut com a la malaltia. Caure malalt, o accidentar-me, o veure malalts a casa, mai m’ha semblat desagradable, i mai m’ha fet por. M’ha fet mal, naturalment, i m’ha fet sentir molt de dolor, i patiment. He patit i he vist patir, però el dolor mai m’ha provocat remordiments de consciencia, i prefereixo tenir la consciencia en pau que el cos sa.

El que sí que em desagrada solemnement és molestar, mentir, tocar els nassos, dir als altres què han de fer… quan faig als altres, o a mi mateix, alguna d’aquestes coses, em sento realment malament.

És quan sóc injust que em desagrado, no quan tinc mal. És quan veig les injustícies que m’envolten que m’entristeixo, molt més que quan veig un malalt, perquè als seus ulls hi acostumo a veure tota la dignitat del món. Els ulls i el cor d’un malalt són un tresor, un regal, una lliçó, una esperança.

La nostra dignitat és a les nostres mans

Benvingudes siguin les malalties m’ajuden a ser més digne. Benvinguda sigui la pobresa, fins i tot, si em permet aprendre a ser millor persona. No tinc cap enveja dels més rics, ni dels triomfadors. Per mi l’èxit és no dir mentides, és evitar fer un crit desproporcionat, és deixar de creure’m millor que els altres, és no donar-los lliçons i evitar dir-los què està bé i què no.

Cadascú té a les seves mans la seva pròpia dignitat. Res ens la pot robar. Ni les malalties ni la pobresa. I és per això que som lliures. El meu únic objectiu és morir lliure, sentit que he viscut lliure, perquè mai he perdut del tot la dignitat.