28 Mar Mira (des de) la realitat

A Armando Montoya

Prova de canviar la direccionalitat de la teva mirada, va dir-li aleshores. No t’ofusquis. Enlloc de considerar que el món que t’envolta és el món real, en si mateix, pots mirar al teu voltant sabent que aquest món que et rodeja està sent mirat per la realitat, també.

No dic pas que el món que veus no sigui real, al contrari. Dic que a dins teu també hi ha realitat, i que pots ser-ne conscient. De fet, és gràcies a que tu ets real que pots veure la realitat, també, a fora teu. Si tu no hi fossis, no podries veure la realitat que t’envolta, i es va aturar per obrint el braços i assenyalar a banda i banda, sense assenyalar res en concret.

Després es van tornar a posar a caminar, i ell va prosseguir: La realitat és dins teu, en la teva consciència. Per això tot el que miris és real.

Entenc, va assentir ella. El món extern no és la realitat objectiva en que jo creia… Si jo no hi sóc, no puc saber que hi és. No puc alliberar el món que miro de la mirada que hi poso. No puc creure en un món separat de la vida. Tot està unit. Sé que el món és real perquè jo sóc en ell.

Ara ho has dit! Va dir ell, content de veure que ella finalment s’il·lusionava. Poc a poc s’esvania la buidor que ella sentia. Ja ho tens: Tu ets real, com el món sencer. Contempla el món des d’aquesta realitat. La teva realitat és efectiva. Gràcies a això, pots saber que, vegis el què vegis, el que veus és real.

Com sabràs que quelcom és real? Doncs perquè ho veus! Ni més ni menys. Tu tens la capacitat de discernir què és real, i això és perquè estàs dotada de realitat.

Què més vols? Quin problema hi ha si en allò que veus hi trobes coses que no t’agraden? La gràcia està en poder-ho contemplar. Et sembla poc? L’art de viure consisteix en abraçar la realitat i fusionar-se amb ella. La vida no és bonica perquè sigui feta de coses boniques. La vida és bonica perquè és vida.

I es van aturar de nou, havien arribat al mirador. No miris només la realitat, doncs. Mira des de la realitat, també, perquè la realitat és fora, però també a dins, i si n’ets conscient, gaudiràs el doble.

I gaudirem junts, va dir-li ella, girant-se per mirar-li els ulls… i en veure que ell també l’estava mirant va sentir que connectaven.

Alguna cosa em diu que això que sento és real, pensar. I li va agafar la mà, o potser va deixar que ell li agafés a ella.