No busco - Sufi.cat
610
post-template-default,single,single-post,postid-610,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
No busco

No busco

No busco una cosa o una altra, sinó que agafo, d’entre tot allò que el món m’ofereix, una cosa o altra.

No busco sinó que accepto, doncs, perquè entenc que certes coses no són fetes per mi, i em conformo amb aquelles que crec que puc prendre –i en contemplar i gaudir, des de fora, les que entenc que no em són útils–.

Curiosament, la realitat em sembla més certera en alguns dels aspectes de la vida que no pas en d’altres. No em pregunteu perquè, doncs la meva raó em diria que tot ho és per igual, de real, però en canvi la meva percepció em diu que algunes coses són més reals que les altres… per mi.

Són aquelles en les quals hi trobo un aroma més saborós, una llum més clara, una veu més dolça, una energia més forta… què sé jo. Les altres, en canvi, no em diuen res, o no m’atrauen tant, i no em semblen certes, vàlides, tan reals.

Segueixo

No busco, per tant, però segueixo. Segueixo allò que entenc que m’aporta un guiatge. Segueixo l’element al qual li trobo un valor afegit, que em resulta afí i que, per alguna raó que sovint m’és desconeguda, concorda amb el meu estat intern o li crida l’atenció.

Estiro del fil, doncs, i persegueixo aquestes coses. I deixo córrer les altres. O això és el què intento, perquè no poques vegades caic en la trampa d’allò que en realitat trobo insípid, que en realitat no m’atrau, i més sovint del què voldria em trobo perseguint l’objecte inadequat, la força que em destrueix, la idea que m’és indiferent, el món que em resulta irreal… i així m’adono que allò no estava fet per mi.

Les nits són fars

Em passa sovint a les nits, això d’adonar-me’n, perquè a les nits m’arriben impressions que expliquen algunes de les coses que han tingut lloc durant el dia. I aleshores les entenc una mica més…

Sí, de vegades és la nit qui em diu quines de les coses que m’ha donat el dia són per què me les quedi, i quines no. I l’endemà les segueixo.

I les segueixo, encara que no les busco.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies