07 Jul No cosifiqueu la religió!

Has de seguir allò que t’ha estat revelat.
Tingues paciència per a suportar l’adversitat.
Alcorà, 10:109.

Tanqueu els ulls. Dirigiu la mirada a l’entrecella. Porteu-la una mica més amunt, al front. Seguiu amb els ulls tancats i comproveu les diferències cromàtiques. És tot realment fosc?

Pot ser que hi hagi una certa llum? Potser és vague, subtil i dispersa, o potser està ben concentrada, i baixa cap a tu com una cascada. Si es així, enfoca la teva mirada en aquest punt. Si no és el cas, mantingues la mirada fixa, i deixa que la llum es vagi concentrant. És probable que poc a poc ho vagi fent.

Si vols, aprofita aquest estat per recitar una oració, un mantra o un dhikr sagrat revelat. Després, torna a fer silenci i reconnecta amb la mirada interior. Pot ser que vegis un cel ple d’estrelles, o un sol ben emplaçat.

La llum t’aporta el missatge

Observa atentament aquesta llum i escolta-la, perquè pot ben ser que d’ella n’emergeixi una paraula. Si és així és que la llum contenia en si un missatge, i que aquest missatge està essent revelat per a tu.

De vegades la llum no és clara, el missatge t’arriba igualment, perquè estàs atent, amb el cor centrat i conscient. Estàs en disposició d’entendre’l.

Aquest missatge és un misteri. Sorgeix com una idea, apareix de l’inconegut. Així és com funciona el procés espiritual de generació de l’existència. L’emergència de les coses, que provenen d’un origen inefable, es deu a un procés d’aquesta naturalesa. Una llum, una paraula, una idea, una cosa.

Tota aparició conté una revelació. Cada cosa que emergeix revela l’energia que la crea. Cada paraula és un missatge sagrat. Cada objecte que observem és una creació de la divinitat.

El paper dels ritus

Els ritus formals de la religió son una ajuda per arribar a connectar amb la sacralitat del món. La seva força és tal que transcendeix l’àmbit dels propis ritus. Gràcies als ritus ens connectem amb la revelació, i aquesta ens arriba de manera mes espontània.

El sentit dels ritus comença per percebre la sacralitat que hi ha en ells per. Amb el pas del temps i l’experiència de la pràctica, el sentit dels ritus es transforma: hi són per revelar la sacralitat de tot plegat.

Els ritus contagien la seva forma a la resta de les activitats humanes, i les converteixen en rituals i en sagrades també. Aleshores, la revelació pot produir-se en qualsevol lloc, en qualsevol moment, a través de la realització de qualsevol activitat, en qualsevol circumstància.

La força de la vida

Els ritus són mes que ritus. Són la base de la quotidianitat. Són l’estructura que li dona una columna a un univers en moviment. És ritual aquella activitat que presenta la plasmació d’allò subtil en l’existent.

El sentit dels ritus és il·lustrar com una força d’origen incomprensible es manifesta i es converteix en l’existent.

La religió no ens ha de proposar que realitzem els ritus pel simple fet de realitzar-los. No hi són només perquè ens despertin un bonic sentiment de pertinença a una comunitat. Tampoc no és qüestió de que ens obrin les portes a un cel present al més enllà. La clau de la religió és que converteixi l’existència en un gran ritus. L’objectiu de la religió és que impregnem tota la nostra vida de la força dels seus ritus.

La religió: Revelació i ritus

La religió és allò que s’articula entorn a una revelació, i que es manifesta en uns ritus. El sentit de tota religió, per tant, rau en que presenta aquesta força, la gestiona i la facilita, per tal que les persones n’apreciïn la vivesa.

El sentit de la religió és dotar vida de la major vitalitat possible. Els ritus ens connecten amb la font de la vida, això li dona vigor. La força de la vida de les persones s’incrementa gràcies al ritus.

Es una qüestió orgànica, doncs, el tema dels ritus. I d’això van les religions. De la vida i la seva connexió amb la font que l’aviva. No donar-li aquesta dimensió orgànica al ritus és no entendre la vivesa de la religió, és tancar-la em si mateixa i donar-la una entitat formal mancada d’essència. Cosificar la religió és convertir-la en un objecte, tancat i sense vida, objectivat i allunyat de la subjectivitat de l’experiència.

Religió es acció

La religió no té tant a veure amb una institució, amb un credo o amb uns dogmes com amb unes pràctiques, uns exercicis i uns ritus. És a dir, amb unes activitats que han de practicar-se. La religió és acció, ha d’aportar experiències.

Gràcies a la religió i als ritus que ens proposa, les llums que ens arriben són més clares i les idees que ens arriben són més lúcides, més inspirades. Aquest benefici no és només col·lateral, sinó que és el sentit mateix de les pràctiques religioses. Si no esperem que una religió ens transformi, i ens doni inspiració i perspicàcia, aleshores és que no li estem demanat que aporti el que realment ha d’aportar.

No cosifiqueu la religió!

La religió hi és per vigoritzar les nostres vides. En la religió hi hem de veure plasmat el mecanisme miraculós que dóna vida. Si una religió no ens revela cap misteri, i no ens ensenya que ens podem sentir més vius, aleshores és que no es tracta pas d’una religió, sinó d’un instrument de control i d’inhibició del potencial humà… cosa de la qual, val a dir-ho, allò que coneixem per religió formal n’està plagada.

Gracies a la religió s’han activar les idees i diversificar les sensacions. La religió ha d’enriquir-nos. Si no és així, si la creativitat i la consciència no van en augment i, per contra, la religió es reclou cada vegada més en si mateixa fins a esdevenir un objecte definible, aleshores es que hem estat cosificant la religió, i això vol dir que li hem estat traient la vida. La religió és un procés i no una cosa.

La religió ha d’estar oberta al més enllà que la sustenta. Si no ens n’obre les portes és que no és una religió.