09 Mar No hi ha auto-coneixement si no hi ha coneixement del món

No hi ha auto-coneixement si no hi ha coneixement del món i no hi ha coneixement del món si no hi ha auto-coneixement.

Per tal que hi hagi coneixement, tant interior com exterior, cal una trobada, perquè la clau del món on habitem és la interrelació de tot allò que en forma part: no hi ha individualitat (nostra o de l’altre) si no hi ha vincle.

Interrelació

Quan el dins i el fora es troben es fan de mirall. La trobada, per tant, permet que un es conegui a si mateix. És en la trobada amb l’altra que un es pot veure realment a si mateix, a fons, en acció, operant, vivint. Fins que no interactua, fins que no s’obre a establir una relació amb quelcom, la persona només s’observa a si mateixa en un aïllament fal·laç, trampós. La idea que tenim de nosaltres mateixos quan estem sols pot resultar molt esbiaixada.

Al mateix temps, i això potser ho havia de dir abans, la trobada amb l’altre permet descobrir a l’altre. Sé que pot resultar redundant dir-ho, però no per obvi passa a ser menys rellevant. Si no ens relacionem a l’altre, i només el veiem com des de fora (com si d’un objecte extern es tractés), no el podrem conèixer realment. Per saber qui és l’altre amb una mica de profunditat, caldrà que ens trobem amb ell i compartim vida plegats.

Estar amb els altres, doncs, estar en el món, tant ens permet conèixer al món i als altres com conèixer-nos a nosaltres mateixos. Una cosa és indissociable de l’altra.

No hi ha auto-coneixement si no hi ha coneixement del món

Ho repeteixo de nou: La clau del coneixement és la trobada. Més enllà de criatures individuals, som éssers socials i naturals. Per conèixer-nos a nosaltres mateixos, ens hem de trobar amb els altres. Per conèixer als altres, ens haurem de vincular a ells.

Si ens unim, podem veure qui som i podem veure qui son els altres. No hi ha auto-coneixement si no hi ha coneixement del món. Les dues coses van a la vegada. Perquè? Doncs perquè el món està regit per la perplexitat, i no hi ha dissociació (i identitat) del jo i de l’altre si no hi ha –també i al mateix temps– unió i unicitat. El món és plural i singular a la vegada, tot és u i tot és múltiple i divers. La unitat i la pluralitat van de la ma i són indissociables. Sense un vincle amb l’exterior no hi ha vida interior.

Diguem que tu ets u amb mi, i també ets u sense mi, però sempre ets u perquè estàs en relació a mi.