13 Jun Només puc meditar quan estic bé

–Només puc meditar quan estic bé, li dius. Quan estic relaxada, quan estic en pau.

–Però meditar precisament serveix per estar en pau, et respon. Perquè no proves de fer-ho quan les coses no flueixen gaire?

–És que ens aquests moments no em surt.

–Què no et surt?

–Meditar.

–No és que no et surti… diria que és que no t’hi poses.

–Exacte: Si no estic en pau no sé meditar.

–D’acord. Això és una altra cosa. Crec que no t’estaves referint a la meditació, sinó a l’estat meditatiu. L’estat meditatiu, la calma d’esperit, és un estat de la ment. Aquest estat s’assoleix a través de la meditació, però també de moltes altres maneres. Crec que tu aquest estat més aviat el trobes per altres mitjans, i que quan l’has assolit, et sents capaç de meditar. Crec que només t’obres a practicar l’exercici de la meditació quan sent que l’estat meditatiu és amb tu, i que no et veus amb cor de fer-ho quan no estàs a gust.

–Així és: Quan no estic en pau no sé trobar l’estat meditatiu.

–És que l’estat meditatiu és la vivència de la pau, precisament. Són una mateixa cosa. El que plantejo és que consideris la meditació com un exercici, i que deixis de considerar-ho una conseqüència. Imagina per un moment que això de meditar és un exercici i res més. Oblida dels resultats que hagi d’aportar aquest exercici.

–D’acord.

–Si meditar no és altra cosa que un exercici, tant podrem practicar-lo quan ens sentim en pau amb nosaltres mateixos com quan no, no creus?

–Hi estic d’acord. Res ens impedeix que practiquem aquest exercici. De fet, qualsevol lloc i qualsevol moment ha de ser apte per a practicar-lo.

–Exactament. Penso el mateix. Ara anem a parlar de la conseqüència de la meditació. Ja t’he dit que la pràctica de la meditació aporta calma i serenitat. Hi estàs d’acord?

–Sí, totalment.

–Aleshores, quan creus que és més adequada la meditació? Quan creus que és més convenient que meditem? Si el que volem és estar en pau (tenir una consciència desperta, una atenció plena), aleshores podem practicar la meditació, o realitzar una altra pràctica que també ens aporti pau, però el que no té sentit és que no fem res i pretenguem que aquesta pau ens arribi del no res.

–Suposo que de poc serveix que ens queixem de que no ens sentim en pau, si tenim a disposició eines per a realitzar aquesta pau.

–La meditació, com a exercici, porta a la pau de l’esperit. La meditació és una causa, no una conseqüència. No hem d’esperar a que dins nostre s’hi presenti cap estat de consciència concret, per a poder practicar-la. Al contrari: si volem que la pau arribi, podem practicar aquest exercici.

–És cert que això d’esperar a que es produeixi la conseqüència per provocar la causa no sembla tenir massa sentit.

–No gens, no, perquè la meditació és un exercici que sempre pot posar-se en pràctica.

–El que passa és que hem de voler-ho fer.