02 Mai L’origen des(re)conegut

L’origen ens és desconegut, em dic, però sabem que ha generat coses amb sentit, i meravelles que estan dotades d’una bellesa excepcional.

Perquè no hauríem de postrar-nos davant la seva majestat, em pregunto, si reconeixem com ens captiva tot el que ha estat capaç de generar? No veiem el món i Ha!, ens surt un crit espontani? O fem un salt, i dansem, de manera lliure i natural, per deixar anar aquesta imparable joia que ens desborda? No sentim prou admiració davant del món, com per fer-ne una cançó, o una poesia, i escampar-hi mil petons i deu mil gestos d’alegria?

Potser aquest món ens deixa indiferents? Potser no som capaços de copsar la grandesa de tot el que ens envolta? No ens sorprenem, doncs, de que existeixi cada una de les figures que pren forma? No ens desperta una increïble admiració la més petita de les criatures que arribem a contemplar?

Ni tampoc la més gran de les galàxies?

No pots reconèixer com n’és de meravellós el que l’origen ha engendrat?

Què ens fa por de reconèixer que, malgrat que l’origen ens resulti inefable, el que veiem aquí i allà ens parla de la seva immensa força? Que potser el món no ens revela haver estar dotat gràcies a una creativitat excepcional? Que potser el criteri de l’origen no ha estat prou savi com per despertar la nostra admiració? Que potser la seva generositat no és absoluta? Que potser no li ho devem tot?

M’agenollo, sí, perquè no em surt fer cap altra cosa. Perquè hauria de creure que tot allò que té sentit en té per pur atzar? Perquè hauria d’imaginar que tota la bellesa que contemplo sorgeix, simplement, del no res, que no ha estat mai ni desitjada ni volguda, ni tan sols compresa  i articulada conscientment per allò que l’ha engendrat? Com podria pensar que tot això tan meravellós que arreu contemplo es deu a un impotent origen mancat de sentit, sense principis ni intencionalitat, sense consciència ni força de voluntat?

L’origen des(re)conegut

Els sufís diuen que Déu és bell i estima la bellesa. M’ho crec. Prefereixo creure això que considerar que d’un origen incapaç n’ha sorgit aquesta inacabable meravella. No li puc tancar la porta a la creença que en l’origen hi resideix la clau de tot allò que té sentit i mostra la seva bellesa: arreu on miro hi aprecio elements plens de sentit i de bellesa, i tot en ells em diu que el seu origen sap molt bé perquè està fent aquestes coses: Està ensenyant-se a través seu per poder ser reconegut. I així és que miris on miris podràs veure’l.

I és que aquest origen que ha pogut ser desconegut també pot ser reconegut de nou a cada instant.