Perquè m’enganyes? Perquè em fas creure que sóc algú? Perquè em fas pensar que tinc existència pròpia? Per què fas que m’identifiqui amb qui sóc, si no ho sóc?No sóc res! Per què m’ho penso? Perquè em penso que sí que ho sóc? Perquè vols que m'ho pensi?De que serveix, que m’ho pensi? Quina gràcia té que jo pensi que existeixo? És frustrant! Perquè em fas creure que hi soc? Jugues amb mi? Perquè ho fas això? ...
Cultura de l’espiritualitat és cultura de pau. És cultura de respecte i tolerància. La cultura de l’espiritualitat és, per excel·lència, una cultura per a la convivència, ja que parteix de l’auto-cultiu de la persona per derivar, necessàriament, en que aquesta li ofereix els fruits del seu equilibri intern al medi social i natural que l’envolta.La cultura de l’espiritualitat neix quan la cultura feta amb el cor, quan és cultura feta amb la única intenció d’expressar, amb plena transparència i sinceritat, la naturalesa pròpia de l’energia que genera l’expressió...
La única religió que hi ha, la única religió que hi pot haver, és la religió de Déu.Hi ha qui l’anomena islam, hi ha qui en diu budisme, hi ha qui se sent cristià, jueu o hindú. Però aquestes, i moltes més, son només formes diverses que pren la religió, la gran religió, la Religió amb majúscules.Hi ha lectures que es reciten en diferents llengües i exercicis que s’efectuen de diferents maneres, però les diferents pràctiques sempre porten a un mateix lloc, a l’indret del qual provenen, i...
Sempre he pensat que la causa per què un ha de lluitar és la seva… mentre ajuda i col·labora en les dels altres.Els uns als altres hem de procurar facilitar-nos la feina, sens dubte. Ajudar-nos. La solidaritat és clau. Però compartir colze a colze les nostres lluites no significa que cada lluita deixi de tenir la seva idiosincràsia. Cada camí té la seva naturalesa, i cada u té el seu camí. De poc serveix fer camí pels altres, per molt que tinguem clar per on els convé encaminar-se.Fa...
–“Piqueu de mans!” Vaig dir, tot posant-me a picar de mans jo també per incitar als assistents a aplaudir.–“I doncs, què heu sentit?”– Vaig preguntar al cap d’una estona.–“Com ho podríem explicar, això que hem sentit? Sens dubte, de moltes maneres, però fins a quin punt, l’experiència que hem tingut, podrà ser explicada?”Com aquesta i tantes altres, les experiències que tenim, viscudes en primera persona, no són del tot explicables. Bé, poden ser explicades, però per reviure-les, potser caldrà repetir-les, realitzar-les de nou, perquè només descrivint-les no arribarem...
Si quan algú us explica la meditació sentiu que us parla de quelcom que no enteneu o que no sabeu fer, no li feu cas: La meditació no és allò.La meditació és l'estat natural d'una persona, fitra, en àrab. És contemplació, és atenció, i és acció, perquè el curs de la vida no s’atura ni tan sols quan ens asseiem a no fer res. Quan diem que no estem fent res, en realitat, estem fent moltes coses: respirant, digerint, creixent, madurant...
Imagineu-vos que enlloc de Déu ho anomenem Realitat. Existeix, la Realitat? SíDepèn de l'existència? NoLa conté en si? SíÉs absoluta? SíÉs canviant? TambéÉs cada cosa? SíÉs totes les coses? TambéManté amb cada cosa una relació particular? SíEns transcendeix tot i que, a la vegada, en formem part? SíEns pertany? NoLi pertanyem? SíDesperta en nosaltres la més gran admiració? Sí, o com a mínim en miLi devem tot? SíEns deu alguna cosa? No, sense nosaltres també hi seria. Però...
Entenc l’espiritualitat en un sentit molt ampli. Tant, que considero que res se li escapa, que res pot deixar de ser material espiritual, perquè tot té el seu sentit, el seu espai i, per tant, la seva raó de ser.Tot prové d’un mateix origen comú i encara que quelcom em pugui desagradar o m’arribi a molestar molt, admeto que si té la seva existència deu ser per alguna cosa, encara que és obvi que se m’escapa (i és que a mi se m'escapa allò de què no puc...
Gandhi deia que l'hinduisme és la cerca implacable de la veritat. El credo hindú, per tant, pot arribar abastar-ho tot: Allí on hi hagi una veritat hi ha de poder accedir l’hinduisme.Qualsevol certesa pot formar part de l’hinduisme, doncs, perquè el seu credo no es composa d’unes creences concretes, sinó que es conforma amb aquelles que són certes.Elements essencials de qualsevol religió podrien trobar-se, aleshores, en l’hinduisme...