19 Abr Parlar de la mort, mirar-la de cara

Moltes persones s’han pogut acomiadar de l’Arcadi Oliveres en vida. Abans que morís, ha tingut temps de dir i escoltar coses boniques a la gent que se l’estima i a qui s’ha estimat.

Ha rebut moltíssimes visites i trucades. Al blog missatges.arcadioliveres.cat hi ha més de set mil missatges, i val a dir que l’Arcadi els ha pogut llegir gairebé tots, agraït de poder-ho fer. De vegades ho ha fet amb un somriure als llavis, sovint amb llàgrimes als ulls.

Els mitjans de comunicació li han dedicat molts articles. Ha concedit entrevistes fins al darrer moment. No hi ha dubte que a l’Arcadi li agrada parlar.

El que li agrada, sobretot, és estar amb la gent. És normal, per tant, que no hagi volgut desaprofitar l’oportunitat de acomiadar-se en vida de les persones a qui estima. Quan el metge li va donar el diagnòstic que era una sentència va decaure, en un primer moment, però de seguida es va aixecar i es va proposar gaudir de cada minut que li quedava. I així ho va fer.

La recta final

No acostumem a entrevistar moribunds, va confessar-me un dia un periodista. Doncs aleshores n’esteu fent d’ells un col·lectiu invisibilitzat, vaig respondre. La mort és un fenomen transversal, que ens atraparà a tots, i no parlar-ne no serveix de res. O més ben dit: esquivar el tema fa més mal que bé: Totes les etapes de la vida mereixen ser explicades, i fer veure que l’arribada de la mort no forma part de la vida només serveix per empetitir la vida.

Totes les etapes de la vida mereixen ser explicades, i el cert és que n’hi ha una que no gaudeix del mateix tracte que les altres. I això que la recta final de la vida ofereix quelcom molt interessant, perquè les persones que travessen aquesta etapa adquireixen un grau de saviesa admirable. Comparteixen quelcom que els altres no sempre tenim a l’abast. Veuen la vida com un conjunt i en saben fer una síntesi molt clarivident.

Abraçar la vida

Parlar de la mort amb un moribund és mirar la mort de cara i acceptar-la amb naturalitat. Sobretot, però, és reconèixer la grandesa de la vida i obrir-se a gaudir-ne plenament, perquè les paraules de qui té a prop la mort posen en valor allò que realment és important: Fes allò que et faci feliç. Sigues coherent amb els teus principis. No discuteixis per tenir la raó. Estima.

Mirar a la mort de cara serveix per abraçar ben fort la vida i exprimir-ne tot el suc.