...però només voldria una part petita del teu cor - Sufi.cat
3569
post-template-default,single,single-post,postid-3569,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
...però només voldria una part petita del teu cor. Amor

…però només voldria una part petita del teu cor

T’observo i et contemplo. Et miro i t’escolto. Et veig, et sento. Me n’adono que tens dins un univers que em transcendeix, i m’imagino que és magnífic i que té un esperit meravellós.

Però no arribo a valorar-lo. Em quedo a les portes d’apreciar tot el què vals. Admeto que m’acontento amb una petita part.

No hi arribo

No entenc la meitat de les coses que fas. No sóc capaç d’apreciar el sentit de moltes coses que entreveig i que imagino, però no assoleixo abastar. No arribo a comprendre el motiu de moltes de les declaracions que fas. Admeto que t’esguardo però no arribo a connectar.

I reconec que de tot el que regales només en voldria una petita part. El meu interès té massa força. El meu estat és molt parcial. Em resultes inefable i m’acontento amb una petita part. La resta ni l’estimo ni em complau. Ni l’entenc ni l’aprecio i fins i tot em fa rebuig. Reconec que no m’hi entrego, i que deu tenir el seu què, però també he d’entendre que em molesta i que no hi podria conjunyir. Com a mínim a dia d’avui.

T’estimo, me n’adono. Ho sé i ho dic. Però només ho faig en part. També ho admeto i me n’adono. Tens un cor enorme, i em resulta massa immens. Al teu cor el veig abrupte, molt estrany i inaccessible, i em retiro d’estimar-lo perquè no me’n veig capaç. No tinc forces d’estimar-te tal com el teu cor ho val.

…però només voldria una part petita del teu cor

Només voldria una part petita del cor. Aix. La relació que em complauria no és pas fàcil de trobar i de mantenir. En vull en la justa mesura, de la nostra relació. Ni llunyana ni propera, ni profunda ni trivial.

Ho sento. Perquè seré tan egoista? Perquè vull només el que crec que m’interessa, sense entendre que la resta m’enriqueix? Perquè jutjo què de tu m’afavoreix, què comparteixo, que admeto tal com és, i què descarto d’abraçar?

Ho sento. No em veig capaç de fer l’esforç d’obrir-me i entregar-me a quelcom que certament em podria enriquir, perquè no ho observo amb prou estima ni ho tinc prou en consideració. Entenc que tindria molt a aprendre però no trobo les ganes per efectuar-ho i prefereixo fer-me mal, quedant-me igual. Potser em fa por sentir dolor, i prefereixo acontentar-me amb un dany que és molt pitjor. Quin desinterès tan anodí. Quin rebuig tan prejuí.

No ho sé. Crec que avui em falten forces. Potser demà seré millor. Senzillament em sento dèbil i que m’adono que no aprecio el que tu ets. Vals una mirada que no sé com realitzar. Només estimo una petita part de tu, disculpa’m. A la resta la menystinc mal que em pesi i m’ensenyi com en sóc de tendenciós. De cruel.

Ai mare, quin enorme mal que faig.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies