15 Mar Quan connectem intencions

Obro l’ordinador i entro a l’enllaç de la vídeo-trucada. Somriem. Com estàs? No estem al mateix lloc, i ens pesa. Se’ns fa estrany no poder-nos abraçar, però passem una bona estona junts i per moments ens oblidem de les barreres.

Compartim un temps, però no un espai, dius de sobte, i ens entristim de cop. Però tot i així al cap d’una estona ens adonem que compartim quelcom molt més important: la intenció.

Quan connectem intencions

Tenim en comú un propòsit, compartim una intenció, i la força d’aquesta unió és molt més gran que la mera coincidència en l’espai. T’ho dic. Em sento molt més unit a tu que a qualsevol de les persones amb qui em pugui trobar físicament. Em dius que tan de bo que arribi l’hora.

Jo també crec que tan de bo. Com ho desitjo. Però serem pacients i esperarem la hora. I aleshores ens unirem completament. Fins que no arribi aquest moment, però, ens sentirem units per la intenció, i assaborirem aquesta unió amb la consciència que és molt més forta que no pas una unió més circumstancial, com ho és la de l’espai, o com ho seria la de tenir la mateixa llengua materna o la de tenir el mateix poder adquisitiu.

Els nostres ulls somriuen quan ens acomiadem. Sabem que quan ens connectem les nostres intencions s’uneixen, i assaborim una unió que ja és gairebé completa.

Fins aviat!, et crido abans que marxis.