12 Gen Quan ser discriminat es torna favorable

De vegades ser víctima d’una discriminació pot resultar favorable. Normalment –en sóc ben conscient– aquest no és el cas. Normalment, les discriminacions són desfavorables. Però hi ha situacions excepcionals en les quals el fer d’haver sigut discriminat es torna, paradoxalment i de manera impensada, en quelcom favorable. Aquests casos em resulten especialment commovedors.

No estic parlant –crec que s’entén– d’això que coneixem com a discriminació positiva. Estic parlant d’un fet sorprenent i poc comú, d’una conseqüència positiva no buscada que es produeix de retruc d’una situació d’injustícia. Quan això passa, sembla que hagi intervingut el karma o que s’hagi fet justícia divina, i queda un regust meravellós.

Quan una discriminació es torna favorable

Penso, per exemple, en aquella discriminació que deixa algú al marge d’un espai… en el qual era millor no ser-hi. Quan és adequat no formar part de quelcom –d’una història tèrbola, d’una realitat tòxica, d’un grup de gent sense escrúpols–, que te n’expulsin (encara que sigui injustament) és favorable.

De vegades, per alguna mena de coincidència volguda pel destí, una situació d’injustícia dona un tomb i es torna en una situació positiva. És per això cal cultivar la confiança i no perdre l’esperança. Pot ser que, finalment, ni tan sols les injustícies més terribles, puguin fer, del tot, el mal que pretenien fer. Sempre hi ha la possibilitat que una escletxa de llum es coli en la foscor. Confiar-hi és obrir-se a que passi.