Que tot el món em pugui entendre - Sufi.cat
3994
post-template-default,single,single-post,postid-3994,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Que tot el món em pugui entendre. Vincle

Que tot el món em pugui entendre

Quan escric intento que tot el món em pugui entendre. Tot i que m’esforço a penetrar en profunditat en el què explico, intento fer-ho de manera assequible. Vull posar el que escric a l’abast de tothom, perquè crec que del què parlo és quelcom que interpel·la a tothom per igual.

Tothom en sap igual…

Escric sobre l’espiritualitat, i això vol dir que parlo del que tots tenim dins nostre. Del què ens rodeja, del que ens conforma. d’allò que tenim dins però s’esca a ser nostre. d’allò que trobem fora però tampoc no és dels altres.

D’espiritualitat, crec, ningú en sap més que una altra persona. D’espiritualitat tots ens sabem igual, segur, perquè l’espiritualitat és com la vida, i tots hi estem igual de prop. La portem sempre a dins i expandim cap a fora, d’on la rebem.

Parlar d’espiritualitat és parlar d’allò que connecta una vida amb la font que la manté. Si ve és ben cert que aquesta vida és ben nostrada, i ningú ens la pot robar, el vincle que li permet ser un objecte peculiar és de tots i universal. Ningú té un vincle més fort que ningú altre.

Mentre tinguem vida tindrem potestat per sentir-nos igual de prop de la font que ens dona vida. Estarem en tot moment igual d’autoritzats que qualsevol altre, de parlar-ne. Qui podria dir-nos com és el vincle que tenim amb allò que ens dona vida?

Del que es tracta és que el descobrim per nosaltres mateixos. L’únic que podem fer és ajudar-nos els uns als altres.

… malgrat que tots som diferents

Per la nostra condició d’éssers vius, d’espiritualitat i de la vida tots ens sabem igual. Encara que siguem ben diferents. És a aquest lector tan personal –tu, ell, l’altre, l’alt, el baix, el ric, el pobre…– a qui li escric. De fet, no em dirigeixo a ella mateixa, a la persona en concret, sinó que la remeto a l’element que la relliga amb l’existència.

Quan parlo de mi parlo d’allò que no sóc jo, i si t’escric a tu és perquè recordis allò que ja no ets tu, malgrat que ho trobis a dins teu.

Per parlar amb una persona persona peculiar i remetre a quelcom que ella ja sap –però sovint oblida– li parlo de mi. En parlar-li de mi, li parlo del vincle que em manté en vida, i en parlar d’aquest vincle parlo d’ella, també, perquè també té aquest vincle, encara que segur que el té d’una altra manera.

Parlo de quelcom universal

Si parlo de mi és perquè parlo d’allò que em manté viu, d’aquest vincle que em relliga amb una font que desconec i que em permet escriure tots aquests textos.

Aquest vincle és particular, ho reconec, perquè a mi m’atrapa d’una manera i em fa ser com sóc. Entenc que als altres els fa ser d’altres maneres. Ara bé, aquest vincle, tot i ser particular, és compartit, perquè a tothom li arriba. Tothom que es troba aquí li deu la vida.

Que tot el món em pugui entendre

Per molt que allò espiritual es relacioni amb cadascú a la seva pròpia manera, relliga a tothom, vincula a tothom, uneix a tothom. És sobre això que escric. Parlo d’allò que tots ens atrapa, sinó no tindríem vida, i per això m’esforço a escriure d’una manera que tot el món em pugui entendre.

Si algú no m’entengués seria només qüestió de formes –perquè escric en català, per exemple–, però no perquè parli de quelcom que no té a veure amb aquesta persona. El que descric és l’element universal, i malgrat no es veu crec que tothom ho pot entendre…

… i és que justament no es veu perquè tothom el pugui entendre, a la seva manera…  i el vesteixi amb les robes que li posa, i li faci realitzar les accions que realitza. L’element que ens transcendeix és amb nosaltres, i per això –per nosaltres– no té cap altra forma.

Però si en parlo és justament perquè hom no s’equivoqui: No el confongui amb si mateix. Del què es tracta és que tothom s’adoni que a dins seu hi ha aquest vincle, i descobreixi que no ja no és d’ell mateix, sinó que li arriba. És el vincle el que ens atorga aquesta vida, a la seva manera, i ens fa ser nosaltres mateixos.

Si som com som és perquè aquest vincle és com és. És d’aquest vincle que parlo, quan sembla que parlo de mi… i llavors sembla que parlo de tu.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies