01 Set Respectar a l’altre (i estimar-lo) és una decisió personal

El políticament correcte és respectar a l’altre. Esforçar-se per entendre’l, acceptar que sigui tal com és i arribar estimar-lo, en canvi, és ja una qüestió de compromís personal que va molt més enllà.

La societat ens demana que ens comportem com a bones persones, en efecte, però no ens obliga ser-ho realment. Amb fer veure que som bons ja en tenim prou per funcionar socialment. El món d’avui en dia és fet d’aparences i mancat de veritats profundes. Les persones (i entitats i administracions i empreses…) que fan veure que cuiden al món i als altres se’n surten d’allò més bé i són posades com a exemple.

Però tots sabem que molts dels comportaments que avui en dia semblen exemplars no ho són. Vet aquí com n’és d’hipòcrita el nostre món.

Una decisió personal

Intentar anar més enllà d’aquests mínims als que ens obliga la nostra societat i estimar realment a l’altre reclama un compromís personal important. Per fer-ho, cal un esforç (diguem-ne espiritual) de transformació interna ferm que és cent per cent voluntari i al qual ningú ens pot obligar.

Només la nostra voluntat ens por portar a estimar als altres. L’amor ens ha de sortir de dins: la societat no ens ho demana, i això que de ben segur que se’n beneficiarà, d’aquest amor que aportem. És obvi que si enlloc de limitar-nos fer veure que respectem als altres els cuidem i els estimem de debò, la societat gaudeix d’una harmonia meravellosa, i la pau, la justícia i la bona convivència esdevenen palpables.

Qui podria pensar-se que assumir responsabilitats de manera individualitzada té res a veure amb ser individualista? Al contrari, els esforços personals són molt beneficiosos per a la societat.

De fet, si no hi ha compromisos personals la societat coixeja, de manera que el millor que podem oferir als altres són els nostres esforços personals.