19 Ago Sense trobada no hi ha ni identificació ni canvi

Quan dues identitats es troben cara a cara hom pot contemplar la que té davant, i també reconèixer la pròpia. Sense trobada no existeixen ni l’altre ni l’un mateix… ni l’entremig, aquell espai tan fèrtil que permet que les identitats canviïn i esdevinguin el que més són: categories passatgeres.

Tot és gràcies a l’altre, perquè sense trobada no hi ha ni identificació ni canvi: Gràcies a ell podem saber qui som, i també gràcies a ell podem deixar de ser-ho.

Sort en tenim de que les coses canvien, i sort en tenim de que els altres ens ajuden a fer-ho.