Si és "auto" no és "ajuda" - Sufi.cat
3643
post-template-default,single,single-post,postid-3643,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Si és "auto" no és "ajuda". Crítica

Si és “auto” no és “ajuda”

 

Tot i que estic totalment d’acord amb la crítica que Ramon Alcoberro fa al lucratiu negoci de l’autoajuda a l’article “Autoajuda, la pandèmia que ve“, no veig el problema de la mateixa manera.

Alcoberro diu: “Convertir el que és un problema social i col·lectiu en un problema emocional i personal és una magnífica estratègia política i un gran negoci”. Jo més aviat ho veig al revés. Penso que des de fa uns 550 anys la visió imperialista del món ens ha volgut expoliar d’allò personal: la nostra interioritat, en nostre esperit. L’Estat i les empreses ens han volgut prendre la nostra part mes íntima i l’han volgut gestionar des de fora.

Cada som més els que la volem recuperar, perquè ens hem adonat que segueix aquí, però que no la sabem gestionar gaire bé, perquè mai ens han explicat que era feina nostra. Però poc a poc ens n’hem adonat.

Autoajudar-se és empoderar-se. Responsabilitzar-se de la pròpia salut, física, mental i emocional és gestionar la pròpia vida. Acudir als altres és ajudar-se, en canvi, acudir a un mateix no és ajudar-se, sinó respectar-se. Si és auto no és ajuda.

Si és auto no és ajuda

La vivència que cadascú no podrà mai ser social. Si comprem llibres i acudim a cursos no ès per tirar els diners, sinó per recordar allò que, de fet, ja sabíem, i que precisament per una qüestió de diners i poder ens han volgut prendre.

De fet, no hi ha negoci menys lucratiu que convidar a la gent a que s’assegui a meditar i a contemplar les coses tal com son, tal com les veu per si mateix. Els que ho fem, crec, seguirem sent força pobres, però molt feliços, perquè sabem el valor que té compartir l‘espiritualitat.

L‘espiritualitat és viva, ara i sempre, i ningú ens la prendrà. Li diran autoajuda per banalitzar-la, però segueix aquí i ningú més que un mateix la podrà gestionar. Demaneu ajuda si us en sortiu, però no la delegueu als altres.

Que no ens venguin la moto: a dins de cadascú s’hi troba l’ingredient més important per ser feliç. Cap negoci ni cam manera de veure el món diferent a la pròpia podrà extingir la interioritat de cadascú. La solució no és social. És interna. Descobriu la força que teniu dins.

 

No podries veure a qui veu la visió,
no podries sentir a qui escolta l’audició,
o podries conèixer a qui pensa el pensament.
És el teu Atman. Està a l’interior de tots els èssers.
Tot el què és diferent a ell, pereix.
Brihadāranyaka Upanisad III, 4:2
No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies