08 Abr Si ho he escrit és que potser ja no ho penso

Allò que he escrit, escrit està. No puc canviar el meu passat ni puc pretendre que les coses siguin d’una altra manera. Tot és tal com ha de ser. Avui no seria qui soc si ahir no hagués sigut qui era. Si no hagués fet el que vaig fer, avui no seria tal com soc.

És molt probable que ara pensi d’una manera diferent, que ja no opini el mateix que vaig defensar ahir, o que vulgui expressar-ho d’una altra manera. Doncs això faré, exactament: m’explicaré d’una manera diferent, veuré les coses d’una altra manera, assumiré una perspectiva diferent. Vet-ho aquí. Utilitzaré altres arguments, diré altres coses, renovaré el discurs que he defensat. I canviaré per convertir-me en qui soc i en qui seré, en qui sempre he sigut. I allò que he escrit, escrit està. Si ho he escrit és que potser no ho penso, ja, i si ho escric ara és perquè demà no vull reproduir el mateix discurs que avui.

Construir-se és desvestir-se

A mesura que avanço, em desenvolupo i em renovo, em descomponc i em trec pesos de sobre. En construir-me a mi mateix em desvesteixo. Com més em conec més reconec que m’extingeixo. Com més em faig a mi mateix més em despenjo dels atributs que m’han portat a ser qui soc. Com més em m’aferro al que se’m dona més em renovo i em converteixo cada cop més en una altra persona.

El més nou és el que sempre hi ha sigut. El més ple i vistós és el que abans estava per definir. I el que avui esgota la seva forma es converteix en l’essència del demà. Soc qui ja no soc. No soc qui soc. No soc ningú i ha sigut precisament per què pugui adonar-me’n que he esdevingut algú. Si he sigut qui he sigut és perquè ara pugui ser qui ja no soc. No soc ningú.