02 Mai Sobre el sentit comú i el criteri propi

Potser és que em faig vell, però cada cop trobo més a faltar el sentit comú. Diria que no sóc l’únic que considera que se’l troba en hores baixes. Personalment, crec que això és així perquè qui realment està perjudicat és el criteri propi.

Avui en dia es porta més el discurs únic que no pas el pensament crític. És com si el pensament racional hagués de ser homogeni. Qui no pensa per si mateix té a l’abast un recurs molt fàcil que és el de dir que creu en el que pensen els experts… però sense pensar-ho: només ho còpia d’ells i ho repeteix. Hi creu. És a dir: No arriba a les conclusions que arriben els experts per la mateixa via que ells hi arriben. Hi arriba simplement perquè hi deposita la seva confiança (la qual cosa està molt bé) i també perquè no arriba a plantejar-se unes possibles conclusions pròpies (i això ja no està tan bé).

Crec que això és el que fa que hi hagi tanta gent que es pensi que els experts pensen sempre d’una mateixa manera. I no: els experts sovint discrepen. Per això són experts, precisament, perquè han desenvolupat el pensament i han observat per si mateixos. Això és el que ha portat a treure les seves pròpies conclusions.

El govern del discurs únic

Però avui és ben bé que això de tenir criteri propi sembla que estigui perseguit. Qui s’atreveix a dir el que pensa, rep per tot arreu. Impera el discurs únic, i és obvi que el discurs únic perjudica el sentit crític. Si volem que el sentit comú torni a gaudir d’un bon estat de forma, si realment el trobem tant a faltar, haurem de començar per reforçar l’esperit crític, i és que el sentit comú no és altra cosa que el fet que molts esperits crítics conflueixin i arribin a conclusions similars, malgrat haver seguit camins ben diferents.

Aquí ho tenim: treuen les seves pròpies conclusions, i per això coincideixen força amb altres experts. Observeu atentament que això és molt diferent a dir que treuen les mateixes conclusions d’entrada.

Pretendre imposar una mena de sentit comú d’entrada, i considerar que el sentit comú va en detriment del criteri propi porta a debilitar el sentit comú. Crear un discurs únic i repetir-los fins a la sacietat, lluny de reforçar el sentit comú el perjudica, i fins i tot el contradiu. Per això el sentit que impera és de tot menys comú.

Assolir que imperi el sentit comú

Al sentit comú s’hi arriba des del criteri de les diferents persones. S’obté, insisteixo, quan aquestes coincideixen. És a dir, repeteixo: quan elles, lliurement, arriben a les mateixes conclusions o similars.

Per tant, la meva conclusió és que el sentit comú demana llibertat. Pretendre imposar un mena de sentit comú universal, assolit al marge del pensament i els raonament de les persones des de les seves perspectives singulars és del tot absurd i contraproduent.

El sentit comú només tornarà a regnar quan es promogui la llibertat i s’estimuli l’esperit crític. Mentre això no es faci, imperarà una mena de discurs homogeneïtzant que poc té a veure amb el sentit comú al que arriben els experts que lliurement discrepen per acabar veient que no discrepen tant.