10 Oct Sobre la manca d’informació i l’excés de coneixement

Si el que busquem és informació, mai en tindrem prou. Sempre ens quedarà quelcom per observar, una veu per escoltar, un fet per apreciar, un punt de vista per tenir en compte, un argument per raonar…

Si volem tenir coneixement, en canvi, ens adonarem que sempre en tenim a disposició més del que som capaços d’assumir, i estarem contents amb el que se’ns presenti.

Si ens hi fixem bé, ens coneixement ens desborda, ens omple i ens atropella, se’ns ofereix arreu i ens fa captar que la seva immensitat és un regal fascinant.

En cap moment som capaços d’abastar tot el coneixement que tenim a disposició. Mai podem quedar-nos-el, tampoc, de tant gran que és, i sempre ens en sobrarà, i sempre se’n crea de nou. Sempre estem saciats de coneixement, perquè sempre estem coneixent una realitat que ens depassa.

La quantitat d’evidències que se’ns presenten a cada moment són incomptables. Les experiències que gaudim tothora són inenarrables. Les certeses de que tenim constància en un sol instant són molt més clares i patents que res del que mai podrem dir d’elles.

Les veritats no deixen mai d’abraçar-nos. La realitat se’ns mostra de mil i una maneres diferents a cada instant, i sempre ens ofereix coses noves.

Qui té una mica de coneixement sap que els límits del coneixement no es troben en allò que pot ser conegut, que és inabastable, sinó en el subjecte que ho coneix.

Els bon coneixedor sap que el limitat és ell, i per això no limita l’objecte que pretén conèixer, ni tampoc aspira a tenir tota la informació del món. Sap que n’hi ha massa disponible com per assumir-la tota. Sap que no pot considerar-se, a si mateix, un bon coneixedor.

El coneixement és ple i nosaltres som buits, i per això enlloc de centrar-nos en buscar més i més informació el més sensat és gaudir la vida i, amb humilitat i sense pretensions, deixar que se’ns presenti tal i com se’ns mostra. Sempre en dona més coneixement del que necessitem.