Sóc no res, l’existència és oberta - Sufi.cat
5604
post-template-default,single,single-post,postid-5604,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Sóc no res, l’existència és oberta. Foto

Sóc no res, l’existència és oberta

A Maria Colín

L’existència existeix. I tant que sí! Però no existeix com a objecte, sinó que és completament oberta. Tot el que existeix és del tot inseparable de les altres coses que existeixen, de manera que quan tenim constància de l’existència no tenim constància de l’existència de les coses en concret, sinó de l’existència en si mateixa.

Aferrament i desaferrament

Gràcies als objectes tenim constància de l’existència. En aquest sentit, ens són útils. És per això que hi són: ens permeten reconèixer l’existència. Ara bé, cal no aferrar-se del tot a les coses mateixes, perquè només hi són en tant que palesen l’existència una. Així doncs, si bé és cert que les coses que veiem i palpem ens demostren en fet l’existència, no demostren pas la seva existència concreta. Tan sols ens parlen de l’existència en general, del fet en qüestió.

I aquest fet, l’existència, és únic i obert, indivisible i inseparable de res. Mai existeix res més que l’existència. Res no pot pas existir al seu costat.

L’existència és una realització

No es tracta tant d’entendre l’existència com de percebre-la, de viure-la i gaudir-ne. L’existència és una experiència aprehensible, perquè hauríem de voler cosificar-la? Si l’encapsulem en un objecte, la coartem, i la convertim en el que no és. I l’existència no és tancada. No hi ha res que pugui clausurar-se i deixar-se com està, finit i rígid, permanentment.

De fet, el sentit de l’existència és la seva pròpia realització. Cada objecte està al servei d’aquesta comesa. Res s’escapa al desig de l’existència d’existir. Però en cap cas hem de pensar per això que l’existència no és una cosa. No és un objecte sinó una realització. Sobretot cal no cosificar-la.

Així doncs, com tu, sóc no res: Sóc, en efecte, perquè existeixo. Ho sé i així ho sento. Ara bé, què sóc? Doncs no res, perquè no hi ha coses. Només hi ha l’existència.

I ho sé perquè jo sóc, és a dir perquè l’existència és en mi. I això vol dir que qui és és ella i que jo sóc, però sóc no res.

L’existència és massa oberta per posar límits a les coses.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies