Somiar, viatjar - Sufi.cat
760
post-template-default,single,single-post,postid-760,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Somiar, viatjar

El llençol que em cobreix i el matalàs que em sosté son la meva nau espacial. Així m’adormo; i emprenc viatges fantàstics que em porten a llocs increïbles.

Viatjo gratis, i sense cues, a llocs imaginaris que tenen molt de real, i d’aquests viatges en trec experiències tan bones com les que puc tenir viatjant en tren o autobús.

M’he acostumat a viatjar sol, perquè el viatge interior s’efectua sense
companyia. Però no hi estic mai del tot, de sol, perquè allà on vaig sempre hi ha coses -o persones-, i totes les coses tenen vida, perquè totes canvien i, finalment, desapareixen. I en això consisteix existir: en canviar fins a desaparèixer. En viatjar fins a despertar.

Tags:
,
No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies