Superar el coneixement - Sufi.cat
4610
post-template-default,single,single-post,postid-4610,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Superar el coneixement. Amor

Superar el coneixement

Quan pensem que el coneixement pot superar-se, la idea que ens ve al cap és la d’una ampliació. Quan ens adonem que el que sabem del món és limitat, i desitgem incrementar-ne el coneixement, sovint pensem en fer-ho a través de l’addició.

És natural que ho creguem així, perquè el coneixement s’acumula com els anys. Com qui aprèn a conduir una bicicleta, aprenem a anar pel món a mesura que el trepitgem. En efecte, ser gat vell és tenir experiència, i ja cal que posem en valor el coneixement que la gent gran té de la vida, perquè sovint ens n’oblidem. Si escoltéssim més als nostres vells entendríem moltes coses.

La ruptura que significa l’adquisició d’un nou enquadrament

Tota superació del coneixement consta d’un altre element, més enllà del de l’addició: la ruptura. El coneixement que adquirim en el futur ens trencarà els esquemes actuals. Adquirir coneixement vol dir, també, efectuar una nova mirada sobre allò que abans es coneixia, i també implica deixar enrere aquella informació que ja no serveix.

Paraules com obertura o transformació defineixen molt millor els procés de superació que no pas nocions com la d’addició o acumulació. Superar una cosa vol dir canviar-la per una altra. Superar el coneixement vol dir transformar-se. Vol dir adquirir i també vol dir deixar enrere. Vol dir sumar i, en fer-ho, restar. Vol dir abraçar un nou estadi, un nou marc, més obert i ampli, en el qual els límits del petit marc que abans servia desapareixen en favor d’un nou enquadrament.

Els marcs sobre els quals el nostre coneixement s’assenta son sempre provisionals. És important entendre-ho, perquè no assumir-ho és aferrar-se a un marc relatiu i tenir-lo per absolut. No, mai cap marc serveix per tot.

Els límits del coneixement

Qui es pensi que podrà superar el seu grau de coneixement actual a través de l’acumulació de nova informació, únicament, estarà sens dubte molt necessitat d’aquesta superació que està per produir-se. Efectuar-la li permetrà falta comprendre que els seus límits eren estrets, que no eren un sac gran en el qual tot s’hi pot encabir. Gràcies al coneixement adquirit –nou i, per tant, anteriorment inconegut– allò que abans se sabia passa a ser vist i entès d’una manera diferent.

Sí: el futur canvia el passat. Adquirir un coneixement transforma el coneixement tingut abans. No només s’uneix a ell. El canvia de ple. El relativitza i el revesteix d’una manera diferent. El futur no és només una continuació del passat. També n’és la regeneració.

Adquirir perspectiva

Si només volem veure l’addició que significa aquest procés, i contemplem el pas del temps des de l’òptica acumulativa, no veurem el sentit que té la mort, renovadora, i no entendrem que el coneixement ens porta a avançar, però no a acumular.

Amb l’adquisició de coneixement el què s’obté, principalment, és perspectiva. Els nous criteris que permeten el coneixement obtingut no eren assumibles quan no es tenia aquest coneixement.

En aquest sentit sí que hi podem veure la lògica acumulativa, perquè la perspectiva s’ha obtingut amb l’adquisició de nous coneixements, però no per això hem de veure l’altra part, la que renova.

Del coneixement actual al coneixement actualitzable

Cal dir que els nostres límits sempre són estrets, per amplis que arribin a ser, perquè allò que podem arribar a conèixer és sempre més gran que la nostra capacitat de comprensió.

Nosaltres som tan sols uns diminuts agents coneixedors, i els coneixedors són sempre es més petit que el coneixement que poden arribar a tenir. Ho diu Zhuangzi quan apunta que els límits del coneixement els posa la persona coneixedora.

El coneixement no té fons, la seva font és inesgotable. No hi ha marc que pugui abastar-lo. Qui consideri que el seu marc és un suport apte per a tot tipus de coneixements deu ser que ni reconeix les limitacions del marc al qual s’aferra ni considera que el coneixement el canviarà qualitativament, més que no pas quantitativament. Creu que el seu marc és absolut i suficient.

Considerar que els marcs als qual ens cenyim son bons per sempre és no comprendre que es poden actualitzar. És no haver descobert, de fet, que el més interessant de l’adquisició del coneixement està en els nous marcs que aquest coneixement ens permetrà adquirir.

Superar el coneixement, abraçar l’amor

Que no veiem que el més bonic d’aprendre és transformar-se, esdevenir una altra persona, més atenta i afinada, més d’acord amb la realitat, més bona? És que només volem conèixer per saber, i ens conformem a ser el que som?

El simple fet d’acumular informació no té gaire valor, i té poc a veure amb el coneixement. Només hi tindrà a veure si, al mateix temps, implica una pèrdua, una renovació. Sumar sense restar es impossible.

Certament, per obrir-se al coneixement caldrà ser atrevit. Fer-ho voldrà dir permetre-li que transformi, a nosaltres i al nostre món, que ens faci deixar de ser qui creiem que som i passem a descobrir que som una nova persona…

I podem construir un nou món, amb un altre sistema. No canviarem pas el món si no canviem la manera de relacionar-nos-hi. Quin sentit té el coneixement, si no el de millorar la qualitat de les nostres vides?

Superar el coneixement serveix per perdre-li la por a canviar i abraçar l’amor.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies