Arxius de alegria - Sufi.cat
650
archive,tag,tag-alegria,tag-650,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 26.08.2021

Confinar-se en un mateix és tancar els ulls, o deixar-los entreoberts, i recloure’s a escoltar el propi cos. És observar els gestos que realitza, i adonar-se que estan relacionats amb l’estat d’ànim i les actituds. Els moviments que fem, lluny de ser arbitraris, expressen un caràcter, fan visible un estat intern. Confinar-se en un mateix és obrir-se a gaudir –vet aquí què aporta això de l’auto-indagació!–, perquè sempre que reconnectem amb l’espai d’interioritat anomenat cor l’alegria brolla de manera natural: Al nostre cos li agrada tant que ens l’escoltem...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 13.05.2021

Sembla que l’abisme entre els patidors i els que confien es fa cada cop més gran. Els primers pregonen la importància de tenir en compte certs perills, i és que efectivament podrien presentar-se. Els segons són més aviat d’obrir-se als designis de l’esdevenir, i s’entreguen al futur tot acceptant que no hi ha res que els garanteixi la seguretat plena. Una cosa és prevenir i una altra cosa diferent és preocupar-se. Potser els primers no tenen prou en compte que sí bé és molt cert que tals perills poden...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 16.04.2021

Quan la veritat surt a la llum, l’alegria es fa ostensible: Es capta com a realment real allò que ho és, i això fa que l’alegria es manifesti de manera inevitable. No és aquesta una alegria qualsevol. Es tracta més aviat d’una felicitat profunda, encara que subtil, que emergeix pel simple fet que s’ha captat la realitat que es fa efectiva, i aflora de manera natural perquè prové de la certesa. L’acompanya. Captar la realitat ens meravella. Ens meravella perquè no hi estem acostumats, en primer lloc, però sobretot ho...

Amor, Creença, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 14.03.2021

Una de les grans qualitats de l’Arcadi Oliveres és com n’és de crític. Ho és moltíssim. Ho és amb valentia, i ho transmet als que tenim la sort de ser a prop seu. Tots sabem com costa, de vegades, dir la veritat. Sovint és molt més fàcil amagar el cap sota l’ala i evitar problemes. Però l’Arcadi fa l’esforç de dir-la sense deixar-se vèncer per la vergonya o per la por. I jo vull aprendre a fer-ho com ell, per defensar amb vehemència la veritat tant si m’afavoreix com...

Amor, Dedicatòries, Interioritat, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 08.02.2021

Aquest estiu farà deu anys que va morir el meu germà Marcel. Cada cop estic més agraït de l’exemple que em va donar, o que ens va donar, més ben dit, perquè som molts els que valorem el seu exemple. Va morir donant una autèntica lliçó de com viure la vida i de com encarar la mort. Fa just deu anys, a l’hivern-primavera del 2011, en Marcel va entrar recta final de la vida. Recordo molt bé com va acceptar aquesta fase de la vida, simplement, com una etapa...

Amor, Creença, Interioritat, Perplexitat, Vida / 27.12.2020

Em preocupava perquè no hi podia fer res més. Si patia, com a mínim, hi aportava alguna cosa, hi estava fent quelcom. Això em pensava. Sentia que l’únic que podia fer era compartir aquell patiment, fer-me’l també meu, i ho vaig fer-ho convençut: És tot el que puc fer. No podia ajudar de cap altra manera. Per això patia. Pensava que feia el que havia de fer. Jo volia fer el millor: era sensible a la duresa d’aquella situació, i em semblava que compartir el pesar servia per reconèixer...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Transformació social, Vida / 19.05.2020

Sobretot, que l’alegria ens impregni de dalt a baix, que l’amor ens desbordi i faci possible que els carrers dels nostres pobles i ciutats s’inundin d’alegria. Cal que l’alegria ens desbordi i s’escampi. Cal, perquè així sigui, que tinguem ganes de compartir-la. Cal voler-ho. No n’hi ha dubte. No diré que n’hi ha prou amb voler-ho, en efecte, perquè també cal aplicar-ho, i fer-ho no sempre és fàcil. Però sí que diré que cal voler-ho, sí, que desitjar-ho és necessari, imprescindible. Si ni tan sols volem intentar-ho, aleshores podem...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies