El blog és viu
Darrerament no he tingut gaire temps per escriure. I ho trobo a faltar, i m’entristeixo una mica… però en canvi sembla que hi ha qui sí que ha trobat moments per llegir-me, i saber-ho em fa sentir content, i fa que m’adoni que el blog és viu, malgrat que no sempre sento que batega amb tota la seva força. Escric el que em ve al cap i el que sento al cor. De vegades, escric coses que m’ajuden a reflexionar, que les he pensat, o caçat al vol, però...