La vida que vivim (i la força que l’esperona)
De la mateixa manera que és vital que els nostres pulmons i els nostres budells estiguin buits per dins perquè l’aire i els aliments puguin omplir-los, la nostra existència en si mateixa també és buida de sentit, i l’únic que fa que serveixi d’alguna cosa és allò que passa a través seu. Però el que passa a través de les nostres vides no són els fets que ens esdevenen, sinó la força que els fa possible. L’alè que ens omple els pulmons i l’aliment que ens omple l’estomac són...