La fi del ramadà ens deixa amb aquella sensació feixuga i dura de quan un amic se’n va. La lleugeresa d’aquest mes subtil i agut és tan màgica que el retorn a la normalitat resulta un xic penós. El dol pesa, aquieta, dificulta les coses...
Vaig abraçar l’islam dalt d’un vaixell que anava de Melilla a Almeria. Era setembre de 2006. Acceptar l’islam significava, entre moltes altres coses, deixar-me ajudar. L’islam m’oferia l‘empara que estava buscant: tornava a casa després d’un viatge que m’havia transformat per complet –m’havia iniciat en el camí sufí– i necessitava protecció. Em feia una certa por haver de tornar a casa i fer front al que món que m’esperava: les responsabilitats laborals, les persones amb qui coincidia, etcètera. Per poder-me centrar en la meva nova vida sense haver de deixar...
Una comunitat no és només un grup de gent. Per arribar a formar una comunitat, les persones han de percebre que participen activament del què està succeint. Han de notar una gran afinitat amb les altres persones; adonar-se que, entre totes elles, s’estableix una forta ressonància. Han de sentir-se plenament representades pel conjunt. Si la força d’una comunitat no resulta aprehensible és que no es tracta d’una comunitat. No tots els grups de persones poden ser considerats una comunitat. No totes les activitats permeten que hom se senti a...
No sempre és fàcil, viure la vida. Per això som molts els que la vivim alhora. Si les persones haguéssim de recórrer els nostres camins en solitari, de manera independent, no arribaríem gaire lluny. Els altres no hi són per decorar.Som aquí per treballar equip, per avançar plegats, per arribar a acords i trobar l’harmonia. No som aquí per trepitjar-nos els uns els altres. No som aquí per imposar-nos als altres. No som aquí per criticar als que pensen diferent.Som aquí per ajudar-nos mútuament i treballar en equip,...