Ens eclipsa, però no ens esborra. Ens treu la llum, però no ens deixa del tot a les foques. De fet, ens dona ressonància. Ens ajuda, sí, perquè ens ensenya que som fràgils. I també ens indica que això algun dia s’acabarà. L’eclipsi ens diu que la nostra personalitat pot ser tapada. Però només és un avís. Així permet que poguem redescobrir-nos. De fet, la nostra personalitat és desitjada pel món. La realitat ens vol. Déu és –sigui el què sigui– el què ha fet que siguem el que...