Sufi.cat | Entrega
309
archive,tag,tag-entrega,tag-309,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top
Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Mort, Perplexitat, Sufisme, Vida / 23.01.2023

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

La força de l’amor s’ho emporta tot. I no ho fa pas sense pietat sinó generosament, perquè en tot hi acaba havent un cert dolor. Si totes les coses que apareixen acaben desapareixent vol dir que en procés de descomposició li podem reconèixer la mateixa quantitat d’amor i compassió que la que li veiem en el moment de la generació. És la mateixa força de l’amor que tot ho crea la que s’ho endú tot, perquè amb el temps, tot acaba fent més mal que bé. La força de...

Déu, Islam, Naturalesa, Religió, Terminologia, Vida / 18.11.2022

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

És sabut que islam vol dir sotmetiment a Déu però, què vol dir sotmetre’s a Déu? Sotmetre’s a Déu vol dir aferrar-se a una realitat inabastable a la qual, paradoxalment, tot està íntimament lligat. Sotmetre’s a Déu vol dir reconèixer que tothom depèn de quelcom que és indefugible, per molt que també sigui inexpressable o incognoscible, i entregar-s’hi amb convenciment. Sotmetre’s a Déu vol dir apreciar que tot el que pren cos i forma ho fa com a signe d’una unicitat innegable que és inherent a tota l’existència. Sotmetre’s...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 17.07.2021

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

La immediatesa és una constant indefugible. Tot el que percebem és immediat. L’instant és l'únic que ens garanteix la vivència d’allò absolutament real. Tant és així, que no existeix cap altra cosa: No hi ha res que no sigui immeditat, que no tingui lloc en el moment present. Només existeix el temps que es pot viure, que es viu. No tenim res més que el temps viscut. Cada moment, sigui quina sigui la situació donada, ens presenta allò que forma part d’aquell instant precís, que l’acompanya i el conforma i...

Amor, Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 08.05.2021

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

M’ho han ensenyat així: intenta ser el més obert i tolerant possible. Això serà bo per tu i pels altres. No és qüestió de ser molt culte o llest. Tampoc es tracta de tenir un gran sou o la millor reputació. Si vols ser feliç, intenta que el teu grau de tolerància sigui prou gran com per que tot allò que se’t presenti pugui entrar dins teu i convertir-se en part de tu. L’obert, en diu Rainer Maria Rilke. La trobada, ho anomena François Cheng. Jo en dic la...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Terminologia, Vida / 28.12.2020

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

La vida té sentit: porta a la font d’on brolla. El viatge de la vida és un camí de retorn a l’origen, un procés d’aspecte circular durant el qual estem sempre igual de prop, o de lluny, del centre entorn a qual gravita. El sentit de la vida –la seva direcció– és dur-nos al mar d’on sorgeix i ofegar-nos amb la grandesa de la seva força, fins a unificar-nos a un mar de bellesa infinita al qual tot evoca. La circumferència reflecteix un centre matriu, creador i destructor en la...

Amor, Déu, Hadith, Interioritat, Islam, Meditació, Mort, Vida / 01.10.2020

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Només hi ha una manera d’estimar: donar temps. Dedicar-se a una persona, o a alguna activitat, no vol dir altra cosa que entregar-li temps. Cuidar les coses és acompanyar-les l’estona que es mereixen. Fer costat és fer acte de presència. Temps és tot el què podem oferir, perquè és l’únic que tenim. De fet, el temps és allò que ens ha sigut donat. Si hi som és perquè se’ns ha atorgat un temps. Crec molt convenient treure-li una mica d’importància a allò que l’omple, i aturar-nos a contemplar-lo en...

Amor, Creença, Déu, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 13.09.2020

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Moltes persones s’obren a l’espiritualitat en temps de crisi. Un procés de separació, la pèrdua d’una persona propera i estimada, una malaltia greu o un accident, una situació econòmica desfavorable, etcètera, aquestes i altres situacions són tan crítiques que, per la profunditat del seu abast, ens transformen com a persones. Una experiència profunda és una experiència profunda, i això marca. Algunes d’aquestes experiències són molt boniques, com tenir un fill o trobar una parella o una amistat amb qui ens entenem. D’altres, en canvi, són realment tristes o doloroses....

Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Perplexitat, Quran, Religió, Terminologia, Vida / 01.07.2020

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

L’islam no és una religió, és una manera de fer. Segons el propi Alcorà, els muslims no són el que avui coneixem per musulmans. Els muslims són gent de diferents tradicions religioses, que pertanyen a pobles diferents, amb diferents cultures i llengües. Tot ells, això sí, actuen en connivència amb un mateix principi rector. És la subjecció a aquest principi el que les converteix en muslims, musulmanes. Les persones muslims són exponents de la diversitat del món. No són idèntiques entre si, pertanyen a tots els pobles i cultures....

Amor, Creença, Interioritat, Islam, Transformació social, Vida / 01.05.2020

[vc_separator type="small" position="center" width="27" up="18" down="32"]

Deixa de perseguir les coses. No et preocupis. Si son per tu, realment, ja t’aniran al darrere   Donar-se temps és donar-se amor. Donar-se temps és prestar atenció a les coses. La pressa mata, recordo que em deien de més jove. La pressa mata La pressa mata, em repeteixo a mi mateix per dins. I la veu interna em recorda que les coses fetes a poc a poc, prenen més vida. No és que accelerar-les les mati, més aviat és que alentir-les les aviva. La vida hi és i té el seu tempo, retrobar-lo...