Arxius de Esforç - Sufi.cat
197
archive,tag,tag-esforc,tag-197,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 03.04.2022

El fet que siguin lliures obliga a les persones a esforçar-se per a trobar la seva pròpia felicitat. Pot semblar una paradoxa, això de que la llibertat i les obligacions vagin de la mà, però no ho és pas: és precisament gràcies a que són lliures, les persones, que estan obligades a fer-se responsables dels seus actes. Si no fossin lliures, la seva felicitat dependria d’algun agent extern. Però no és el cas: són lliures, i ho són de manera inherent –la llibertat és una de les seves característiques connaturals–,...

Amor, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 16.03.2022

L’escola és un bon lloc on començar a adquirir amor pel coneixement. És la nostra primera acadèmia, és la institució escollida per obrir-nos les portes als indrets on resideix el coneixement. Una bona escola és aquella que ens facilita al màxim l’accés al coneixement, que ens ensenya a trobar-lo i, sobretot, que ens motiva a utilitzar-lo, perquè no és el mateix saber on resideix el coneixement, que adquirir-lo, posseir-lo, i fer-lo servir.Abraçar la font del coneixement No n’hi ha prou amb saber consultar internet i llegir molts llibres: com mes...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Transformació social, Vida / 01.09.2021

El políticament correcte és respectar a l’altre. Esforçar-se per entendre’l, acceptar que sigui tal com és i arribar estimar-lo, en canvi, és ja una qüestió de compromís personal que va molt més enllà. La societat ens demana que ens comportem com a bones persones, en efecte, però no ens obliga ser-ho realment. Amb fer veure que som bons ja en tenim prou per funcionar socialment. El món d’avui en dia és fet d’aparences i mancat de veritats profundes. Les persones (i entitats i administracions i empreses...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 17.07.2021

La immediatesa és una constant indefugible. Tot el que percebem és immediat. L’instant és l'únic que ens garanteix la vivència d’allò absolutament real. Tant és així, que no existeix cap altra cosa: No hi ha res que no sigui immeditat, que no tingui lloc en el moment present. Només existeix el temps que es pot viure, que es viu. No tenim res més que el temps viscut. Cada moment, sigui quina sigui la situació donada, ens presenta allò que forma part d’aquell instant precís, que l’acompanya i el conforma i...

Amor, Creença, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Vida / 03.11.2020

No hem de treure-li valor al que estimem. Per proper que sigui el que toquem, per mundanal que ens sembli l’activitat que realitzem, si ho estimem és que es tracta de coses sagrades. Precisament, de fet, allò que fa que siguin sagrades és l’amor que depositem en elles. No pel fet que siguin nostres deixaran de ser sagrades, les meravelles de la vida. Cada acció és tota una gesta, un autèntic miracle, per petita o insignificant que sembli. No hi ha res que sigui vacu. Tot té lloc perquè...

Amor, Creença, Escrits curts, Interioritat, Terminologia, Vida / 30.09.2020

Faig mal, tot i que no vull fer-ne. Confesso que procuro evitar-ho, però m’adono un cop i un altre que els meus actes poden arribar a fer molt més mal del que podria imaginar. Les meves paraules fereixen, els meus silencis ofenen. Els meus moviments espanten, les meves aturades col·lisionen. Entenc que en certa manera és inevitable que de vegades faci mal, tot en fem. Però per altra banda penso que podria fer-ho millor, molt millor, i que no m’esforço prou a intentar no fer tant mal als altres. Només...

Espiritualitat, Vida / 21.09.2019

Quan tenim amor, donem amor, i el donem a tothom: a nosaltres i als altres, aquí i allà. L’amor és present i, quan ho sentim, ens adonem que no té límits. L’amor no va dirigit a ningú. Simplement, hi és. Quan estem enamorats, per exemple, no només ho estem de la persona que ens agrada, ho estem del món en general. Irradiem amor i tot ho veiem amorosament: a la fila de l’autobús deixem colar a tothom, i als llavis hi posem un somriure, i arribem a la feina...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies