Ja de ben petit sentia una força m’empenyia a buscar-li el sentit a la vida. La contemplava amb estranyesa, mentre la vivia, amb la sensació de que m’era aliena tot i ser-me tan propera. De jove, em considerava un buscador, perquè sentia que a la vida li mancava un ingredient, que m’era desconegut i inefable, però que es revelava a través de l’absència. El buit formava part de l’existència, com ho feien altres coses que l’omplien. Això em va portar a fer-me amic del silenci. Mirava molt per la finestra....