Quan parlen els cors, les paraules sobren. Sobren per què són innecessàries: els cors capten la veritat tal com és. La declaren, explícitament i transparent, desvestida i nua, tal com és. I no hi ha paraula que declari la veritat pura. La veritat expressada per la paraula ja està vestida, concretada, limitada.Les paraules s’obren El silenci hi és quan les paraules sobren. Però les paraules s’obren, després del silenci, i emergeixen perquè tenen el seu sentit. La obertura de les paraules s’ha produït en el silenci, en la mirada, en el cor,...