Amor, Escrits curts, Espiritualitat, Interioritat, Meditació, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 21.04.2021
(Transcric) Una veu que no calla
Quan m’assec a meditar intento deixar la ment en blanc. Naturalment, no s’hi queda mai del tot, per molt que ho intenti. No és pas per això que medito. Ho faig perquè he constatat que la freqüència de pensaments és més baixa, i que la bellesa i lucidesa de les coses pensades és major. Els pensaments que em venen al cap quan medito solen ser bonics i interessants. Si m’arriben poc a poc, penso, deu ser que volen ser compresos de manera clara. Per això m’agrada transcriure’ls, una vegada acabo...
