El passat neix després del present
El passat arriba, provinent del mateix present en el qual ens trobem, i aconsegueix fer-se un lloc entre nosaltres. Es dona a conèixer –soc aquí!–, ens fa saber com és –així soc!––, i una vegada ha pres vida la seva presència esdevé innegable. No tenim altre remei, mal que ens pesi, que reconèixer que existeix i ens acompanya, encara que sabem que només existeix el present i que el passat, en principi, és allò que queda enrere. Amb tot, el passat neix després del present. Li deu la vida,...