Perquè penses en Déu?, em va preguntar després d’uns instants de silenci. Em sorprèn molt que tinguis al cap una idea com aquesta. No vaig saber què respondre, em vaig quedar en blanc. Per mi, Déu era senzillament una necessitat. Sentia que era indispensable pensar-hi i tenir-lo en compte…. i ho era perquè sí. No tenia cap justificació. I la pregunta va quedar sense resposta, però no va quedar oblidada. Avui, mentre meditava, mentre pensava en Déu, m’ha vingut això al cap.La sensació més agradable, el plaer més granImagina com...