La naturalesa, per la seva profunditat insondable, m’arriba a fer por. Un Bosc, la nit, els udols del vent. Les gotes fines d’una pluja, quan no trobes aixopluc. I t’espantes, perquè la vida et porta vivències molt profundes. Quan el món mostra la seva fesomia natural, i la mirem de cara, despertem. Però de pregones en són tant, les seves mirades, que fem per manera d’esquivar-les. I ens arrecerem en la superfície, perquè ens esvera penetrar dins del seu dany. Però aquesta natura que t’espanta és la força que ens...