A Maria ColínL’existència existeix. I tant que sí! Però no existeix com a objecte, sinó que és completament oberta. Tot el que existeix és del tot inseparable de les altres coses que existeixen, de manera que quan tenim constància de l’existència no tenim constància de l’existència de les coses en concret, sinó de l’existència en si mateixa.Aferrament i desaferrament Gràcies als objectes tenim constància de l’existència. En aquest sentit, ens són útils. És per això que hi són: ens permeten reconèixer l’existència. Ara bé, cal no aferrar-se del tot...