Els fonaments de l’islam: de la dependència a la llibertat
La paradoxa de l’islam ens diu que Déu queda al marge del món, però que el món no queda al marge de Déu. L’univers sencer és expressió de les essències de la divinitat. L’existència permet que la divinitat s’expressi en un pla físic, material, i pugui ser reconeguda i contemplada, existenciada i vivificada… sense que ella deixi de ser, al mateix temps, la transcendència pura que sempre és. Arribar a entendre el significat d’aquesta paradoxa no és fàcil. La nostra ment ho considera una contradicció. Cal entendre-ho segons la...