Infinita mentre dura
Recordo una època en que llegia amb gran fervor a un autor molt prolífic. La seva obra em semblava inabastable. M’agradava tant, que només despertar-me ja agafava un dels seus llibres, fins que vaig llegir-los quasi tots, un rere l’altre. A aquest autor no te l’acabes, em repetia content. Però un bon dia vaig adonar-me que el que llegia ja m’ho havia explicat abans, encara que potser amb altres paraules, i a partir d’aquell moment vaig començar a tenir la sensació que aquest autor ja m’havia dit tot el...