Tot és extern (o la presència que contempla l’existència)
Falta poc més d’una hora perquè el sol comenci a treure el cap. Surto del llit i em rento bé la cara, les mans, els peus. Em trec la son de les orelles i respiro profundament. M’assec a meditar. Tanco els ulls i m’obro a contemplar. Sento que una força s’expandeix per l’entrecella amb l’objectiu de relaxar-me el front. També se’m relaxa la mandíbula. El cap se’m reclina lleugerament cap endavant. Això estira el meu clatell, i també fa que la part baixa de l’esquena s’estiri. La respiració s’allarga per...