Esperant el tren
Esperant el tren. I del tren a l’avió i de l’avió al taxi. Fins a Madagh, a Berkane, Marroc, per carregar les piles, per reconnectar amb un mateix, per fer un reset. Res, quatre dies. Una eternitat, tanmateix. Perquè la cosa no és el quan sinó el com. De tant en tant les persones necessitem apagar-nos, com els telèfons mòbils, fondre’ns en una foscor aparentment oculta. Com els mòbils, de tant en tant necessitem passar per l’endoll i reconnectar-nos. No ho fem per extingir-nos, sinó per tornar a brotar, amb...