05 Gen Tens religiofòbia?

Trobes normal que al centre cívic del teu barri s’hi faci una conferència sobre el canvi climàtic i que s’hi realitzin cursos de cuina japonesa, però no et sembla adequat que s’hi realitzi una activitat religiosa?

Trobes oportú que hi hagi empreses que anuncien els seus productes –saludables o no–en tasques publicitàries del teu carrer, però no consideres apropiat que uns musulmans hi posin una mesquita?

Et sembla normal demanar que es respecti el cercavila del dia de l’orgull gai i, al mateix temps, no mostrar aquest mateix respecte envers a una processó de Setmana Santa? Et sembla divertit que al teu bar de hi posin una petita estàtua de Buda, perquè és pura decoració? Et sembla que està fora de lloc que hi posin una creu amb un Jesús crucificat?

Creus que la plaça Major de Vic s’hi han de celebrar els concerts del Mercat de Música Viva, però que a la mateixa plaça, en un vespre del mes de Ramadà, no s’hi ha de poder celebrar un iftar, l’àpat que serveix per trencar el dejuni diürn dels musulmans?

Creus que la missa solemne del dia de la Mercè no ha de formar part dels actes festius de la festa major de la ciutat de Barcelona, però que si que s’han de poder celebrar, en el marc d’aquesta festa, actes d’altra mena?

Trobes original que el carrers del Tibet estiguin impregnats de simbologia budista, que Confuci sigui una referència de comportament pels xinesos, que a Nova Delhi s’hi respiri l’aroma del dharma, però en canvi creus que la plaça Prim de Reus ha d’estar lliure de totes aquelles mostres que evidencien la vivesa de les diferents tradicions religioses presents a la ciutat?

Creus que l’espai públic ha de ser asèptic? No creus que ha de ser neutre, és a dir, igual de disponible per a tothom? No ets conscient que les institucions laiques són aquelles que, per una banda, estan lliures de tota religiositat i, per l’altra, garanteixen que les persones tinguin la llibertat d’expressar la seva religiositat o la seva convicció no religiosa amb normalitat? No creus que les institucions han de vetllar perquè les persones puguin expressar lliurement i oberta la seva ideologia, la seva inclinació sexual o la seva religió? Creus que el fet religiós ha de ser tractat d’una manera diferent que altres realitats socials?

Si creus que les persones tenen dret a omplir els carrers amb allò que els agrada, a fer-hi fires i mercats, concerts i curses populars, balls i performances, ja siguin activitats amb ànim de lucre o sense, perquè creus que les activitats de temàtica religiosa no haurien de gaudir d’aquest mateix dret? Que potser les pràctiques religioses no són una activitat social més? No creus que discriminar-les i recloure-les a l’espai privat és inferioritzar a les persones que consideren que la religió és útil i els enriqueix? Si no creus que la religió forma part de la cultura, com l’esport, com l’art, com la ciència i com la llengua, aleshores tens religiofòbia, inferioritzes el fet religiós.

La religió, t’agradi o no, hi és, com hi són el futbol i el vi, la sardana i l’escalivada, els diners i l’adolescència, la gent gran i les persones migrades. Per respectar la diversitat, no cal que t’agradi tot, n’hi ha prou amb que acceptis que allò que a tu no t’agrada potser agrada a altres.

Si tu vols tenir la llibertat de viure com a tu t’agrada, i vestir el carrer amb els color dels vestit que tu portes, els creients de les religions també ho volen poder fet. Només hi ha d’haver un límit, una línia vermella, que és el respecte. D’aquest límit, en principi, se n’encarreguen els garants de la llei. Mentre els practicants de les religions realitzin les seves activitats d’acord amb la normativa, no pots estar en contra de que les duguin a terme. al contrari, has de defensar el seu dret a fer-ho, perquè el proper discriminat pots ser tu. Totes les discriminacions ens interpel·len a tots.

Tothom té dret a expressar o a callar la seva religiositat o convicció no religiosa. La llibertat de consciència és un dret humà universal. Expressar i practicar la pròpia fe en públic és una decisió de cadascú, però que hom ho pugui fer (i que a ningú se l’obligui a fer-ho) és un dret pel qual tots hem de vetllar.