31 Des Tot és una prova, un exercici, una oportunitat

Tot m’ho prenc com una prova o com un exercici. Tot em sembla una oportunitat per procurar actuar de la millor manera.

Totes les situacions a què m’enfronto em permeten desenvolupar algun sentit o altre: hi estic ben ubicat, en el si de la situació que em trobo, o seria convenient que rectifiqués? Estic anant per bon camí, si segueixo aquest rumb, o pot ser més adequat que vagi per una altra banda? Les persones que m’acompanyen en aquest procés, comparteixen els meus mateixos objectius, o pot ser que em portin cap a on no vull anar?

Totes les situacions em són igual de bones per aprendre a desenvolupar el sentit de l’espiritualitat, per procurar ser més bona persona, per intentar complir amb el mandat que dicta el cor. Dit a la inversa: no hi ha cap moment del dia en que la meva consciència no tingui la capacitat de discernir entre el bé i el mal –o entre el que convé i que no convé, si ho preferiu així–. Crec que sempre estic en condicions de preguntar-me si el que estic fent em sembla raonable, adequat, desitjable, o si per contra ho inconvenient. En aquest cas, sempre puc fer alguna cosa diferent, i procurar redreçar el rumb esbiaixat.

Tot em sembla una prova, una exercici, una oportunitat, i això vol dir que sempre, sigui el que sigui que faig, puc intentar fer-ho millor.